Messi: un xut i dos gols!

Escalfant amb l'albiceleste per jugar contra els EUA a Nova Jersei. Penso que el blaugrana apunta a la primera pilota. Bestial!

Miguel Tarín, ex jugador de bàsquet, cap de llista de PxC per BCN

Redordes Miguel Tarín? El barceloní va ser, fins l'aparició de Bob Dueñas, el sostre del bàsquet espanyol amb els seus 217 centímetres. Era el típic cas de paio que juga a bàsquet perquè és alt i no va tenir mai cap mena d'habilitat a la pista. Matosser i mandrós va fitxar per les categories inferirors del FC Barcelona que, per aquells entonses, buscava un antiRomay. Tarín mai va destacar i va passar per un autèntic rosari d'equips com el TDK Manresa, el Pineda o L'Hospitalet amb més pena i llàstima que glòria.

Un cop va penjar les vambes (any 1993), va malviure, va ser a l'atur i es va converit en el president de l'Associació per a la Defensa dels Animals arribant a conviure amb més de 20 gossos a casa seu. Ara, Miguel Tarín serà el cap de llista per Barcelona per PxC, el xenòfob i racista partit (?) de Josep Anglada. Personatge, per cert, a qui Tarín li rendeix una devoció gairebé absoluta.

La RAI es passa pel folre l'off the record amb Guardilola

Pep Guardiola, i qualsevol que tingui un parell de dits de front, ha d'estar de l'Alejandro Rosell fins a els ous. Segur que el tècnic de Santpedor està molt cansat amb el sòmines de presi (no hi té cap mena de feeling) i, s'hi hi afegim que s'està deixant la salut a la banqueta blaugrana, es poden entendre les declaracions de l'entrenador del Barça al programa Sport Sera de la RAI.

Però, el problema, és que el canal italià es va passar l'off the record pels ous. Guardiola no dóna a ningú entrevistes perssonalitzades i només havia accedit a parlar per un DVD que s'havia d'editar en relació al Brescia. Al final del reportatge, que si patatim, que si patatam i en Pep deixa anar la bomba. Bomba, que per cert, a curt termini, ha servit per deixar la gilirajada de l'Alejandro en un segon terme.

Que si "El meu temps al Barcelona s'està acabant. Estic molt bé aquí però quan ets molt de temps en un club com aquest no és possible seguir-hi gaire més. Has d'entendre quan és temps d'anar-te'n. Igual que quan era jugador hi va haver un moment en què vaig entendre que havia de marxar", que si "L'any que ve serà el quart consecutiu com a entrenador del Barça: una entitat com aquesta ha de tenir coratge per tenir un entrenador tot aquest temps, perquè els jugadors es cansen de l'entrenador, l'entrenador dels jugadors, la premsa amb l'entrenador i l'entrenador amb els periodistes, de les mateixes cares cada dia, les mateixes preguntes, les mateixes coses""...

Havien quedat amb els italians que, aquesta part, la part del Barça no s'emetria. Però, ho han esbombat.

Eric Abdial ens alegra el dissabte!

1. Atenció a la ballaruca inicial d'Abidal.
2. L'abraçada amb Valdés té una explicació. El porter del FC Barcelona, per motius personals i que ara no em ve de gust quins són, estava expressament preocupat per la malaltia del seu amic. El de Gavà va estar a punt d'emocionar-se.
3. Una mirada diu més que mil paraules. Fixa't en els ulls del kenyata quan mira els seus companys.
4. La complicitat Pep-Abi. Van començar molt allunyats l'un de l'altre (Pep em tracta com un juevnil, deia el gal) i em consta que estan molt units.
5. Força Abi.

El vestidor del Madrit seguirà posant Shakira al Bernabéu

Aquesta setmana tota la premsa, la nostra i la d'ells, vomitava que el Reial Madrit havia vetat (censurat) Shakira a la megafonia del Bernabéu per la relació de la cantant colombiana-libanesa-catalana amb Gerard Piqué (que, per cert, cada cop s'assembla més al Ken de la Barbi). Jo no ho vaig entrar a valorar en cap mena de post. Senzillament, no m'ho creia i no m'ho segueixo creient. Em diuen que els jugadors del Reial Madrit, com també fa el Barça, són els encarregats d'ordenar quina música volen que soni pels altaveus abans del partit mentre escalfen. I, de moment, no pensen variar l'ordre de les cançons. Gerard Piqué té molts amics que vesteixen de blanc i alguns d'ells tenen en molt bon record el Waka-waka que va ser l'himne oficial del Mundial que ells també van guanyar a Sud-àfrica (Casillas, Ramos...) De tota manera, aquest dissabte a les 18:00h, tindrem la solució. L'Sporting de Preciado (el millor amic de Mou) es presenta al coliseum blanc.

David Ferrer intenta tirar una pilota a un bebè que plorava

David Ferrer té molt mal perdre. El tennista de Xàbia ja va ser protagonista d'una picabaralla contra una àrbitra emprant arguments masclistes que van donar la volta al món. Aquesta matinada, l'alacantí no ha sabut controlar-se. Un bebè plorava des de les graderies del torneig de Miami i Ferrer li llança la pilota. Si bé (només faltaria) sense massa força. La premsa estatudinenca se l'està menjant amb papates!