Beckham a la platja (realitat o muntatge?)

Rodat a la platja de Los Ángeles. Home, Beckham és un futbolista que on posa l'ull, posa la bala. Però...

Bojan 'brots verds' Krkic

La diferència entre els que escrivim i els que parlen per la ràdio o per la TV és que les lletres queden escrites. És per això que m'arrisco a fer aquest post hores abans del FC Barcelona-Almeria. El dedico a Bojan Krick. Ja saps, si em segueixes, que he estat (i segueixo sent) molt crític amb el de Linyola. Però crec que s'ha de ser just. Penso que el de Lleida comença a tenir la pinta d'un jugador de futbol que pot aspirar a jugar al Barça. Fins ara, no ho era!

Sóc un malalt de la comunicació no verbal. I, darrerament, he vist un canvi significatiu en Bojan Krkic en aquest aspecte que qualifico com a vital en el món de l'esport professional. Un canvi que m'agrada. Ja no surt al camp amb cara de pena, tensionat i demanat perdó. Sembla que el davanter català s'ha adonat que porta el 9 a la samarreta blaugrana! Ara, somriu, s'activa a la banda mentre espera que arribi a la zona de banquetes el jugador substituït per Guardiola (sempre es Villa), el saluda mirant els ulls i esprinta fins el seu lloc. Bravo, Bojan. Aquest és el camí! Començo a veure brots verds.

Al camp, ja no s'enganxa al defensa contrari desitjant no tenir la responsabilitat de rebre una pilota i haver de decidir. A la gespa s'ofereix, crida i es fa notar. S'endevina que Bojan comença a treballar en la línia de presió, s'intueix un davanter que sap caure a les bandes, s'albira un jugador que s'atreveix en l'u contra u i s'olora un noi que treballa per deixar les pors a casa seu. Els resultats arribaran. Començo a veure brots verds. Bojan, tens una segona oportunitat. No la desaprofitis i no em facis quedar malament :)

USAPs tot del màrketing de la Senyera de Perpinyà?

La USAP de Perpinyà es va proclamar campiona de França l'any 2009 guanyant el Clermont a Saint Denis en la gran final. Era la culminació d'un equip de rubgi que va saber-se reinventar. Com un Au Fènix, i buscant trets diferencials amb els rivals regionals com el Narbona o el Montpellier, es van recordar que ells eren catalans! Doncs, som-hi... a vendre catalanitat. Van canviar l'uniforme blau cel de sempre per les quatre barres, el seu estadi, l'Aime Giral, va adoptar L'Estaca d'en Llach com a himne oficiós del club i van confiar l'operació de neteja al conegut publicista Jacques Séguéla. Qui és Jacques Ségéla? És un crack a l'hora de vendre. Tant és així que va ser l'encarregat de teledirigir un personatge tan important pel segle XX com un tal François Mitterrand.

Séguéla va començar a barrinar. Va decidir mirar cap el sud, cap a la Catalunya del Sud, cap a TV3 (patrocinador de la USAP), cap a Barcelona i cap a la Senyera. A partir d'aquest instant, la premsa va col·laborar en fer la bola de neu rugbi-catalanista cada cop més gran. L'Equipe, un dels diaris esportius més prestigiosos del món, va posar el seu granet de sorra. El rotatiu va titular USAP, més que un club (en clara referència al Barça) i ja va estar tot fet. Els sang et or i el seu eslògan Sempre endavant van calar en una Perpinyà dividida entre els catalanistes i els xenòfobs del Front Nacional de Le Pen. Ségéla reia: el pressupost s'incrementava a la velocitat de la llum.

La USAP adoptava una Senyera que comportava bonança econòmica i que els feia sortir als informatius. I, patapam, Jordi Pujol i Fersusola, un dels fills de l'expresident, es va convertir en directiu del club de Perpinyà. La Catalunya del Sud respirava tranquil·la i mirava, amb enveja, cap el Nord.

I aquest dissabte, els nordcatalans juguen els quarts de final de la Heineken Cup (la Copa d'Europa) a Montjuïc contra el Toulon de l'anglès John Wilkinson, el màxim anotador de la història del rugbi. Un altre encert. Però és que la USAP no pot jugar a l'Aimé Giral perquè l'organització exigeix estadis amb capacitat per més de 25.000 persones. Doncs au, autocars cap al Lluís Companys. Cap a una Barcelona en la qual Jordi Hereu (un dels millors polítics catalans de la història, juas, juas) es decideix a castrar el tercer temps dels equips de rugbi de casa nostra. Cap a l'ombra d'un Barça en el qual l'Alejandro Rosell anuncia acords amb els de Perpinyà mentre deixa morir la secció de rugbi blaugrana.

La meva generació associa la ciutat de Perpinyà amb la mantega de Marlon Brando i les primeres pel·lícules eròtiques. Les noves generacions la identificaran amb el rugbi. Anem millorant.

Iniesta no és un chupón (o sí?) Humor

Andrés Iniesta serà la nova imatge dels gelats Kalise de cara a l'estiu.
Don Andrés: com es nota que ja ets pare, eh? De rodar amb un ós a fer-ho amb un cucuruchu!
Inicialment, l'empresa menorquina havia pensat en què Sara Carbonero fos la imatge de cara a la temporada estival però ni Iker Casillas (ni JJ Santos) els va semblar indicat :)

Kaká també fa servir la barba com a protesta

Thierry Henry havia d'anar (sempre) perfectament afeitat. I més en qualsevol mena d'acte públic. Tenia un contracte amb la firma Gillette i havia d'anar sempre immaculadament rasurat. Per contracte i per imatge. Gillette, però, no està per tonteries i al francès i a altres esportistes, com Tiger Woods, els ha retirat el patrocini per fluix rendiment. És el cas del madridista Kaká que fa temps que no toca ni quarts ni hores i Gillette l'ha deixat a l'estacada i sense renovar-li un contracte que vorejava el milió de dòlars. Si ets un home, què et semblaria que t'afluixessin 800.000 euros per afaitar-te cada matí? Ara, el barbamec del brasiler s'ha deixat una barba (de tres dies o de tres setmanes?) com a protesta.

Així, Ricardo Izecson Dos Santos Leite, ex del Milan i naugragant al Madrit, sembla que s'ha fet seva la curiosa iniciativa dels jugadors del Fraikin Granollers que també van deixar-se crèixer la barba per protestar per la seva situació econòmica. Que no ens prenguin el pèl, deurien pensar els que prepara Manolo Cadenas. Per cert, els jugadors del quadre català ja s'han afaitat, segueixen sense ingressar nòmines i anuncien noves mesures per quan acabi la Copa.

Envio una forta abraçada a Adebayor

"El teu pare banyava elefants i la teva mare era una puta". Aquesta és la bonica cançó que els seguidors dels Spurs van dedicar al jugador del Reial Madrit Emmanuel Adebayor en el partit que, dimarts, va enfrontar el Tottenham amb els de Mourinho. Els seguidors del club anglès, que no perdonen el passat gunner del togolès, em van provocar fàstic. És intolerable! És lamentable que l'acta del partit no ho hagi recollit i es vergonyós que el Tottenham es renti les mans. Una abraçada, Manolito. Els maleducats no podran amb nosaltres!

És cert que potser Adebayor no és la persona més simpàtica del món i, fins i tot, puc entendre que no li perdonin el seu passat però ningú es mereix això. Tinc els meus dubtes que sigui racisme, però que no ho sigui no vol dir que no siguin sancionables, condemnables, eliminables i vergonyosos!

Per cert, parlant de la mare d'Adebayor: La bona dona sempre explica que estava molt preocupada pel seu fill perquè es veu que en Manolito era a punt de fer els cinc anys i encara no caminava. El paio sempre volia ser als braços de sa mare. Un dia -explica- eren a l'església i uns nens que jugaven a futbol a la plaça del davant de l'edifici se'ls va escapar la pilota i va entrar a l'església. En Manolito es va alçar i va anar cap a la piloteta. Tot solet. Aquesta és la versió oficial. Les cròniques no diuen si un estol d'àngels van cantar en aquell moment o si el capellà va levitar tot suant sang :)