La diferència entre els que escrivim i els que parlen per la ràdio o per la TV és que les lletres queden escrites. És per això que m'arrisco a fer aquest post hores abans del FC Barcelona-Almeria. El dedico a Bojan Krick. Ja saps, si em segueixes, que he estat (i segueixo sent) molt crític amb el de Linyola. Però crec que s'ha de ser just. Penso que el de Lleida comença a tenir la pinta d'un jugador de futbol que pot aspirar a jugar al Barça. Fins ara, no ho era!
Sóc un malalt de la comunicació no verbal. I, darrerament, he vist un canvi significatiu en Bojan Krkic en aquest aspecte que qualifico com a vital en el món de l'esport professional. Un canvi que m'agrada. Ja no surt al camp amb cara de pena, tensionat i demanat perdó. Sembla que el davanter català s'ha adonat que porta el 9 a la samarreta blaugrana! Ara, somriu, s'activa a la banda mentre espera que arribi a la zona de banquetes el jugador substituït per Guardiola (sempre es Villa), el saluda mirant els ulls i esprinta fins el seu lloc. Bravo, Bojan. Aquest és el camí! Començo a veure brots verds.
Al camp, ja no s'enganxa al defensa contrari desitjant no tenir la responsabilitat de rebre una pilota i haver de decidir. A la gespa s'ofereix, crida i es fa notar. S'endevina que Bojan comença a treballar en la línia de presió, s'intueix un davanter que sap caure a les bandes, s'albira un jugador que s'atreveix en l'u contra u i s'olora un noi que treballa per deixar les pors a casa seu. Els resultats arribaran. Començo a veure brots verds. Bojan, tens una segona oportunitat. No la desaprofitis i no em facis quedar malament :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada