"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dijous, 3 de febrer del 2011

El (fals) prestigi de la Copa

Al marge del Barça-Madrit, Madrit-Barça (un matx d'importància mundial) que no deixa de ser una afortunada coincidència, si hi ha, sens dubte, una competició devaluada és la Copa espanyola de futbol. Només va tenir un cert interès quan es disputava a un únic partit en el terreny de joc de l'equip teòricament inferior. La Copa és el típic títol, desenganya't que només interessa quan el teu equip guanya, que és ideal per perdre jugadors per lesió i sanció, que es disputa en camps de futbol mig buits, amb un ambient desangelat en la majoria dels cassos i que atorga el dret a jugar la Supercopa d'Europa a l'estadi Lluís II de Monega, que no deixa de ser un títol menor, col·locat amb calçador per tal que la UEFA faci caixa i pagui pessebres. Amb aquest sistema tan interessant el factor sorpresa queda reduït, pràcticament, a zero. No hi haurà (o difílciment hi haurà) alcorconazos o els rosaris d'ensopegades blaugrana en camps deixats de la mà de Déu.

Ara bé, la Copa (de manera involuntària) ha viscut una revifalla inesperada per culpa de Pep Guardiola. El FC Barcelona s'hi ha bolcat des que el de Santpedor és a la banqueta blaugrana. S'han acabat els experiments i els catalans s'han pres la competició del KO com un mal necessari. Per què? Doncs perquè ha esdevingut, inisteixo i per culpa de Guardiola, en un peatge necessari per assolir el triplet que els grans, ressignats, han de pagar si volen la glòria. En el futbol actual, en l'imperi dels diners i del màrketing, ja no hi ha lloc ni pel romanticisme ni per cobrir l'expedient de la temporada amb un únic títol. Barça i Madrid, i els grans d'Europa, busquen el triplet desesperadament. Els grans d'Europa, esperonats per Guardiola, també . Mou s'hi ha sumat per tal de no ser menys no deixant respirar els 11 cabrons que deia el gal·lès Toshack. Perdoneu, però algú ho havia de dir!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada