Surrealista comunicat del Madrit contestant Sandro

Aquest dijous al migdia, Sandro Rosell, ha fet una valoració de la temporada en la qual, com Artur Mas, ha avisat el Reial Madrid que "està traspassant tots els límits", que amenaça amb "trencar relacions" i (com aconsellava jo fa mesos des d'aquesta modesta tribuna) anima els de lÉsser Superior a denunciar també la COPE si segueixen mantenint que ells no són al darrera de les acusacions de dopatge vomitades per la cadena dels bisbes.

Doncs bé, el Madrit ha avisat que emetria un comunicat per contestar el màxim dirigent blaugrana. No sabem si l'han fet en lletra gòtica però la veritat és que la resposta (surrealista) del Madrit ha trigat gairebé set hores a veure la llum. Pagaria per veure com s'ha gestat.

Bàsicament, el que fan és donar motius a Sandro Rosell per trencar les relacions. Titllen les paraules del president blaugrana de "desafortunades" i creuen que "és incomprensible que faci greus i falses insinuacions sobre les notícies del dopatge que, com tothom sap, no tenen res a veure amb el Reial Madrit i que vam desmentir el mateix dia" (FALS, ho va haver de fer Valdano tres dies després).

També recorden que va ser el Barça qui va fer una "sorprenent denuncia" a la UEFA sobre Mou en una actuació que qualifiquen de "sense precedents". Asseguren que l'actuació del Barça només pot ser entesa per "una determinada pressió mediàtica" i que ells sempre han estat "al costat de l'esportivitat".

El final no te'l pots perdre: "El Madrid seguirà treballant per ser un exemple per a tots els nens del món" Ein?

Sandro: no n'hi ha prou matant el missatger!

El meu heroi és l'Alejandro Rosell. Aquest paio no n'encerta ni una. Ni una. Ara, resulta que ha decidit presentar una demanada contra la cadena COPE de sis milions d'euros; és a dir mil milions de les antigues pessetes: el que va costar Ronald Koeman, per "intromnisió il·legítima en el dret de l'honor". Home, és evident que, per demanar, que no quedi. També, posem per cas, podria exigir que el president de la Conferència Episcopal, el tolerant arquebisbe Antonio María Rouco Varela, en la seva qualitat de màxim responsable de la ràdio dels bisbes, es posés un tutú rosa i es passegés pel Barri Vermell d'Amsterdam. Ara bé: Cal matar el missatger?

Última hora, el periodista de la COPE que va atacar el Barça per presumpte dopatge dels seus jugadors, només era un ventilador de la merda, del vòmit i de l'alitosi que surt de la boca de l'Ésser Superior. Alejandro... que no hi ha collonets de plantar cara al teu amigote Florentonto? Que hi ha algún negoci pel mig que no sabem? Ja et vaig dir que havies d'anar contra el Madrit. És evident que la ràdio no hauria esbombat el que va dir sense que el periodista (?) Juan Antonio Alcalá (mirala-mirala) se sentís recolzat i legitimat per la casa blanca. Ui... però què estic dient? Si l'Alejandro prepara una enèrgica protesta per dissabte al Bernabéu! Quin cap que tinc...

La clau de tot plegat (i perdó per la poca modèstia) és aquí: Per què el Madrit no es querella contra la COPE per fer servir el seu sagrat nom en va?

Per què el Madrit no es querella contra Alcalá?

Crec que és la pregunta que ens hem de fer. Home, si a tu o a mi ens posen en boca nostra greus acusacions sobre un tercer que nosaltres no hem dit, no ens querellariem contra qui ens assenyala com a font? És que l'Alcalá sap moltes coses i ningú s'atreveix a dir res per evitar la rajada del presumpte periodista? Per què el FC Barcelona no fot una querella per la via penal o criminal? N'hi ha prou amb una futiva i clandestina trucada de Florentonto (abans conegut com a Ésser Superior) a l'Alejandro per diculpar-se?

Penso que és evident que el Reial Madrit és al darrera de tot el rebombori. No costa gens d'imaginar. Conversa dels peixos grossos blancs amb quatre troglodites de la caverna en qualsevol asador de la capital española. Es parla que no hi ha manera d'aturar el Barça i es lamenten que "el por lo civil y lo criminal" no acaba de funcionar. Tampoc el robatori via Pérez Lasa ja que, malgrat tot, el FC Barcelona es va endur un punt d'or del Pizjuán. Algú del club diu "esos putos catalanes parece que vayan dopados, los muy hijos de puta". I el murri de l'Alcalá, sempre atent a fer la feina ho esbomba tal i com Déu li dóna a entendre.