Sis milions per Sergio García?

L'Espanyol és collonut. Ho sento, però és collonut. Fitxa tot un campió d'Europa, com Sergio García, per... sis milions d'euros! Em pensava que era una broma quan ho vaig llegir al web del Betis. Però sembla que va seriosament! Sis milions d'euros per un jugador més que devaluat. Si, com a molt, jo en pagaria entre dos i tres! Si no el volia ningú! Ara, val a dir-ho, els que representen el davanter del Bon Pastor són uns cracks. Robar sis milions a l'Espanyol té mèrit. Jo també vull que em representin! Vendrien una tona de gel als esquimals! A qui haig de trucar?

Seguim. Ho sento. Però has perdut l'aposta que tenies amb mi. Et preguntava no si es lesionaria Iván de la Peña, sinó quan ho faria. Doncs ja està. El càntabre, fidel a la seva cita amb les lesions, ja està desfollant la margarida per veure si s'opera o no. Per cert, també et preguntava quantes lesions tindria enguany i quants partits jugaria... Encara hi ets a temps!

Però n'hi ha més. Em preguntava quan malvendrien Nico Pareja (el jugador amb més qualitat de la plantilla amb diferència) i ja tens l'argentí camí de Moscou. El seguirà Moisés Hurtado? El regalaran a Valverde i l'Olympiacòs? Diuen que l'aposta de Pochettino és Forlín. Juas, juas. Si l'única gràcia de Forlín serà quan hagi de defensar Forlán!

No em ficaré amb Mattioni. Ningú s'ha de riure s'una lesió gravíssima però sembla que l'Espanyol hagi trepitjat merda. Sis mesos fora dels terrenys de joc significa que la gran aposta es perdrà, pràcticament, tota la temporada.

I Dátolo? El fitxen i després resulta que ha estat portada de la revista gai per excel·lència de l'Argentina. Què en diran els progressistes, intel·lectuals i dialogants Brigadas Blanquiazules?. Pobre Espanyol.

Felicitats, reines

Vagi per endavant que el titular no vol ser gens masclista, sinó que celebra l'èxit del futbol femení del RCD Espanyol que, aquest cap de setmana, s'ha proclamat, de manera brillant i justa, campió de la Copa de la Reina (no cal dir que la Sofia no es va dignar ni a ser present a la localitat biscaïna de Basauri: segur que tenia assumptes més importants que no pas lliurar la Copa a unes autèntiques gladiadores). Un servidor ha seguit bastant el futbol femení i se n'alegra del bon treball del club blanc-i-blau, que mima les noies com ningú, convertint-se en un autèntic gegant a casa nostra. Encara recordo quan, uns quans anys enrere, les botes d'aquell equip liderat per la genial Raquel Cabezón havien de sortir de les butxaques dels aleshores jugadors Mauricio Pochettino i Hristo Stòitxkov.

L'Espanyol d'Òscar Aja ha estat el just guanyador, per segona vegada consecutiva, de la Copa en derrotar el totpoderós Rayo Vallecano de l'exblanc-i-blava Adriana Martí que no ha sabut trobar la seva identitat en la final. I això que les de Teresa Rivero somiaven en el doblet després d'haver guanyat la Superlliga. Ane (7') i Mery (31') posaven en còmode avantatge les catalanes i només Natalia reduïa diferències al 49'. Marta Torrejón (64') liquidava i sentenciava la final.

Em quedo amb dos detalls. Primer, amb l'excel·lent feina de la blanc-i-blava Vero que va fer un enorme partit (tres pals, va provocar l'expulsió de la portera madrilenya i va donar una assisència de gol) i amb la capitana Miriam recollint la cinquena copa de la història del club català amb la samarreta de Dani Jarque. Felicitats, campiones. Felicitats, reines. El futbol femení català ha estat molt ben representat a Basauri ja que el FC Barcelona va acabar en una meritòria tercera plaça.