O merenguinho

Ens fa mal?



Recordes?



O merenguinho i Déu. Quina és la diferència? Que Déu mai s'ha sentit Mourinho.

Llàgrimes de cocodril acomiadant-se de Materazzi?

De la selva a la Penya, operant-se per deixar de crèixer

Els que tenim una certa edat recordem el gran Anicet Lavodrama, oi? El centreafricà segueix ficat en el món del bàsquet i de la seva mà va aterrar a Badalona el gegant Bienvenu Letuni. Ja fa uns mesos que el congoleny, que només fa un any que juga a aquest esport, viu en un pis compartit a la ciutat catalana i entrena amb el DKV Joventut. Aquest cap de setmana, ha debutat amb els verd-i-negres en aquest torneig que s'ha disputat a Terrassa i que, per cert, s'ha endut el Reial Madrid.

Letuni, que només té 15 anys, medeix 224 centímetres, té una envergadura (distància de creu) de 242 centímetres, pesa 136 quilos i llueix un 56... de peu. Malpensat@!. La seva història és curiosa. Vivia en plena selva congolenya fins que va ser descobert per Lavodrama que pentina l'Àfrica buscant nous talents. Com aquell que diu, va ser transplantat a Espanya on va provar tant pel Caja laboral com per la Penya. L'entitat catalana sembla que ha apostat per ell i confia veure resultats en tres o quatre anys.

El noi, que ja està escolaritzat i està aprenent el nostre idioma, ha trigat a debutar perquè va haver de passar pel quiròfan per aturar el seu gegantisme. Els metges, en una delicada operació, li van extreure un tumor del cervell (ubicat ala hipòfisi) que el feia seguir creixent. A Terrassa ha començat a ensenyar els fruits del seu treball amb els preparadors verd-i-negres. Encara està molt verd, però no tira malament, es col·loca be a la pintura i té ganes de millorar. S'està treballant en corregir els seus moviments laterals i en enfortir-lo en el tren superior. Contra l'Unelco, a la ciutat egarenca, va fer 11 punts i va despenjar 14 rebots en 20'.



Altres africans curiosos
Manute Bol. Sudanès. Pertany a la tribu dinka que són considerats els homes més alts delm món. Media 231 centímetres (el seu avi 239 i la seva germana 207) i només pesava 94 quilos. Va matar un lleó a la selva sudanesa com a ritus iniciàtic per passar l'adolescència. Avui viu arruinat, després de malgastar la seva enorme fortuna, amb les seves dues dones. Està hospitalitzat pels problemes d'artritis i per l'estranya malaltia d'Steven-Johnson que li provoca convulsions, risc de fallades cardíaques i hemorràgies en ulls, genitals i i bucals. Per mirar d'eixugar els seus deutes es va enrolar amb els Indianàpolis Ice, d'hoquei gel, en una maniobra publicitària. Va col·locar 15 taps en un partit i això que els seus inicis en el bàsquet van ser un xic complicats. Als 18 anys va fer la primera esmaixada i es va trencar les dents amb l'anella. No li van arreglar fins els 25.

DJ Mbenga. Congoleny. Company de Pau Gasol als Lakers. Torturat brutalment durant nou mesos i condemnat a mort quan els hutus el van confondre equivocadament, amb un tutsi. Va fugir de la presó subornant un guàrdia i va abandonar el país per anar a parar a Bèlgica.

Dikembe Mutombo. Congoleny. Ha estat un dels jugadors més premiats per l'NBA per la seva contribució a causes socials. Ell solet ha pagat de la seva butxaca l'hospital més modern de Kinshasha que porta el nom de la seva mare i està dotat de 300 llits i instal·lacions pediàtriques de darrera generació. Va estudiar la carrera diplomàtica i parla cinc idiomes africans, anglès, francès, espanyol i portuguès, tot i que la seva passió era (és) la medicina. En un partit a la pista dels Orlando Magic, un seguidor del conjunt de lorida, el va anomenar "cara de simi". Poc després va enviar una carta al congoleny implorant el perdó. Mutombo ho va fer però l'NBA li va prohibir, de per vida, l'entrada a qualsevol de les seves pistes.

Arriba el futbol americà en calces i sostenidors!

Quan direu prou les dones? Com pot haver-hi noies que es prestin a aquest joc? Es pot denigrar més la dona? On es posaran les coirasses? I els dorsals? Dels EUA, que sempre s'han venut com a exemple de les llibertats (ja!), arriba la darrera moda. Es tracta de la Lingerie Football League que vindria a ser la lliga de futbol americà en roba interior sexi. S'han constituït en una lliga que ja viu la segona edició i que inundarà les televisions estatunidenques des de l'agost fins el gener. Els partits es jugaran els divendres a la tarda i ja hi ha 12 equips inscrits i dos més que fan cua!. Es veu que les campiones són les Temptations de Los Ángeles. Caldria fer un estudi més acurat dels noms dels equips. Hi trobem les Èxtasi de Chicago, les Calentes de Miami, les Petó-tornillu de Tampa, les Apassionades de Philadelphia o les Seductores de San Diego.

Els organitzadors d'aquest xou-barroer defensen que les seves noies (set per equip en calces i sostenidors) van més tapades que altres esportistes com les nedadores, les gimnastes o les jugadores de volei. Per defensar-se de les crítiques, els organitzadors argumenten que "l'any passat hi havia models jugant. En l'edició que arrenca el proper 27 d'agost hi haurà esportistes". Com deuen ser les proves de selecció? Tot plegat, lamentable.

George Best (el cinquè Beatle): "Don't die like me"

Dissabte estava parlant amb el meu germà sobre frases mítiques de personatges famosos i ens vam adonar que el nord-irlandès del ManU, George Best, n'era una mina. Mira la imatge que encapçala el post. Brutal. Al gran Best li quedaven poques hores de vida, totalment consumit per l'alcohol, i va voler fer entrar a la seva habitació de l'hospital un fotoperiodista per tal que el retratés amb tota la cruesa del moment i publiqués la imatge un cop fos mort. La condició? escriure la llegenda 'Don't die like me'.

"He gastat molts diners en dones, alcohol i cotxes, la resta el vaig malgastar"
"L'any 1969 vaig deixar les dones i l'alcohol i van ser els 20' pitjors de la meva vida"
"Fa uns anys m'hauria costat decidir-me si preferia marcar-li un gol al Liverpool o allitar-me amb Miss Món. He pogut fer les dues coses"
"Diuen que he anat al llit amb set Miss Móns. No és cert. Només ho he fet amb tres"
"Cada cop que entro en un pub, hi ha 70 persones que em volen convidar a beure. Jo no en sé de dir que no"
"Mai sortia de casa amb la intenció d'emborratxar-me. Passava"

George Best moria el 25 de novembre de 2005. Curiosament, un dia abans que s'aprovés la Licensing Act, una llei britànica que restringia de manera significativa el consum de l'alcohol. Best, que va jugar amb els diables vermells, de 1963 a 1974, va escandilatzar el món quan, després d'haver-li transplantat el fetge, va aparèixer consumint varies copes de vi blanc. Era incorregible. La seva exdona explicava que, com a mínim, es prenia al dia dues ampolles de xampany amb vodka.

Humilment, penso que Best va ser un dels millors extrems drets de la història del futbol. Va guanyar dues lligues angleses, va convertir el ManU en el primer club anglès en guanyar la Copa d'Europa en derrotar el Benfica per 4-1. Best va marcar i la premsa lusitana el va coronar com 'el cinquè Beatle'. Després de la final, va desaparèixer uns quants dies, que va passar en una cabana de Liverpool, amb la seva xicota, John Lennon i Yoko Ono. Als 22 anys va publicar la seva biografia i començava a llaurar una carrera digna d'una novel·la. Avui, l'aeroport internacional de Belfast porta el seu nom.

Et deixo amb el millor gol de Best. Va ser amb la seva selecció en un partit contra Anglaterra. El porter era Gordon Banks.

Ni Jennis ni Kevins... arriben els Carlostevez

Llegeixo per internet que Noel Gallagher, músic i compositor d'Oasis, ha anunciat que si el fill que espera la seva xicota és un nen, li posarà per nom "Carlos. O potser Tévez. O Carlostevez. Tévez Gallagher: sona be, oi?". Sabia que el guitarrista era un malalt del futbol però desconeixia que fos un inconscient. Diu que la seva companya, Sara McDonlad, "encara no sap res d'això, però jo m'escaparé de la clínica i l'inscriuré amb aquest nom". Pobre il·lús.

Carlos Tévez, jugador del City (si és que no el fitxa el Madrid), és un davanter fantàstic. Amb una curiosa història al darrera. Me l'expliquen en Juli i la Nat; dos bons amics argentins que llegeixen aquest blog tot i ser escrit en català. Jo em pensava que el motiu 'Apatxe' venia pel seu físic, però resulta que no. El xicot va crèixer en una barriada del Gran Buenos Aires que porta per nom Ejército de los Andes però que és coneguda com Fort Apatxe per la violència que hi ha als seus carrers. El malnom el va donar un periodista que, passant una crònica des d'aquest barri, es va veure al bell mig d'un intercanvi de trets brutal. El jove Tévez va crèixer guanyant cèntims d'una manera curiosa. Com ja era molt bo en el futbol anava als countrys dels rics (country en argentí és com una mena d'urbanització per nosaltres) i cobrava a canvi de jugar amb ells.

Tévez lluu una terrible cicatriu que li va des de l'orella dreta fins el pit. Va caure-li aigua bullent al damunt quan només tenia 10 mesos. Es va fer cremades de tercer grau. Amb els anys, la fama i els diners li han proposat sotmetre's a la cirurgia estètica. Però ell, com el francès Frank Ribéry, no vol esborrar les marques que té a la pell perquè li recorden d'on ve. Ara que ens havíem acostumat als Kevins, Jonathans, Jennis i demés...

God saves... the King!

La fotografia (que, per cert, és de Reuters) em fa esborronar per la seva contundència. Creus que un Ambaixador de Bona Voluntat de la UNICEF (organisme que vetlla pel benestar de la infància) s'ha de retratar d'aquesta manera? Beckham volia visitar les tropes britàniques que són a l'Afganistan i el resultat és aquest. Segur que les tropes haurien preferit la Victòria...la Victoria Beckham, és clar!