Déu, Alà i... Blatter

Pare nostre, que esteu en el cel...
Alà és el més gran i Mahoma és el seu...


Ui! Que no em llegeixi Joseph Blatter, el president de la FIFA. Que em castigarà! El suís (un dia m'agradaria que l'investiguessin els seus comptes corrents) ha prohibit qualsevol manifestació religiosa en els partits del Mundial de Sud-àfrica. Jo no és que sigui massa religiós, però no em molesta que un futbolista se senyi o que un altre es posi a resar abans d'un matx amb els palmells de la mà oberts a l'estil de l'Islam. A tu et molesta? No hi hauria altres coses a solucionar abans? L'ús del video, castigar de la amteixa manera unes mans innocents que una entrada esfereïdora per darrera sense possibilitat de jugar la pilota, les apostes asiàtiques o russes...

La gota que va fer vessar el got dels nois de Blatter van ser les celebracions del Brasil després de guanyar la Copa Confederacions a Sud-àfrica. Els de Dunga es van reunir al centre del camp, van resar al seu Déu i van ensenyar alguns missatges religiosos. Al totpoderós Blatter no li va agradar. Va creure que va durar massa. Solució? va escriure (més aviat crec que va dictar) una carta adreçada a les federacions classificades pel Mundial ordenant evitar manifestacions religioses. L'excusa? Que les "sectes podrien aprofitar el futbol per fer publicitat". La realitat? Potser Blatter no troba la manera de guanyar diners (atípics) amb el matrimoni futbol-religió.

Què fara Maradona? el Déu del futbol sempre s'encomana al Barba (com diu l'exblaugrana, ja que no oblidem que ell és Déu), què pensarà Kaká, Lucio o Felipe Melo que estudien per ser capellans de les seves religions un cop pengin les botes? Per què no poden Frank Ribéry (Bilal) o Eric Abidal (musulans per via vaginal) oferir els seus palmells oberts a Alà?

Apunts en blau i grana (Sud-àfrica i Mataró)

1) Quina llàstima que l'Argentina i Alemanya es vegin les cares en quarts de final! Podria ser (hauria de ser), perfectament, la gran final d'un Mundial en el qual també opositen el Brasil i el Barça B de Del Bosque. La selecció estatal es classifica per a quarts (s'enfrontarà al Paraguai) després de derrotar el Portugal de CR9 per 1-0. Els jugadors del Barça segueixen sent la columna vertebral del conjunt i tots els gols (5) han estat signats per futbolistes blaugrana. Villa (4) i Iniesta (1).

2) Xavi i Iniesta esgoten qualsevol adjectiu. No hi ha paraules que els facin justícia. (Algú sap per què s'intercanvien els dorsals al Barça i a la selección?). Piqué i Puyol, enormes al darrera i oferint seguretat a Casillas. Sergi Busquets, brutal. El català cobreix infinitat de terrenys, fa la feina bruta i encara no ha vist ni una targeta. De fet, Espanya, amb el joc de toc i possessió made in Barça, no necessita fer faltes. Només una groga per a Xabi Alonso en tot el que portem de competició.

3) Quan entendrà Del Bosque que ha de deixar Xabi Alonso a la banqueta i fer entrar Zeks? El basc (em passa com amb Verón, Ballack o Buffon, que mai a la vida els he vist fer un bon partit però queda molt bé dir que són imprescindibles) no hi és. Ni se l'espera. Aquest xicoy hauria d'aclarir-se i decidir si es dedica a construir o a destruir. A l'hora de la veritat, no fem ni una cosa ni una altra. Amb Zeks, la situació canviaria com una mitja.

4) Que Del Bosque vagi preparant litres de cafè pel partit contra el Paraguai. He vist com els guaranís s'han classificat després d'eliminar el Japó per (5-3) als penals. Els conjunt americà ha buscat descaradament els penals des del primer minut. Han adormit el partit, han marcat un ritme lentíssim esperant que passessin els 120', no han proposat absolutament res.

5) Em segueixo rendint a Messi. El blaugrana encara no ha marcat però el joc ofensiu de l'albiceleste pivota al seu voltant. Messi aglutina entre tres i cinc defensors pendents dels seus moviments alliberant de marcatge Tévez i el Pipita. A més, com Maradona no té cap creador a la medul·lar, el blaugrana s'ha de sacrificar a buscar pilotes al mig del camp.

6) Touré Yayá resulta que és com un iogurt. Ha caducat. Tot el que hi havia signat amb el City ja no és vàlid (la data de termini era el 28 de juny) i ara cal tornar a començar a negociar. I això que l'ivorià va fer desplaçar els dirigents citizens fins a Mataró per passar la revisió mèdica.

7) Joan Laporta ja escalfa motors. Ja ha reaccionat a la sentència del Tribunal Constitucional i mentre té la cadira encara calenta a Can Barça, ja treballa per elaborar un nou partit.

Pilar Rahola i la doble moral

Odio la doble moral. Pilar Rahola (recordes quan era independentista i volia canviar el món) ha passat a ser una mena de validadora oficial de qualsevol fet que passi en qualsevol àmbit i en qualsevol mitjà. És (i, sobretot, es creu) que és una creadora d'opinió. Un ésser que està per sobre del bé i del mal. Que pot pontificar i sentenciar creient que el món no anirà pas en la bona direcció si ella no hi dóna el vist-i-plau. Li reconec cultura, li admeto oratòria, li atorgo presència... però sovint (massa vegades) em provoca una agra vergonya aliena. Situació que passa quan la llengua va més ràpida que el cervell!

Declarada defensora del feminisme, de la dona i de la igualtat... Juas, juas! Apareix fa uns dies dient que "em posa Mourinho", que reconeix que "parla del seu culet", que al portuguès el caracteritza "un punt salvatge i d'arrabal", que li "encanta aquesta mala llet", que "està boníssim"... Vergonyós. Penós. Innecessari. Ës el que passa quan un es creu simpàtic@!

Aquesta defensora de la llibertat de les dones s'hauria posat encesa com una moto si un desgraciat com jo (o, en el seu defecte, qualsevol home) hagués fet comentaris públics de caire sexual sobre qualsevol dona que estigui en un lloc rellevant. Sigui en la política, en la societat o en l'esport. Vergonyós, Rahola. Fora la doble moral! Fora farsants!

Ni holandeos ni eslovacs toquen una coma del guió

Tenia dues opcions: Veure l'Eslovàquia-Holanda (1-2) o fer la migdiada. El partit es presentava com el més previsible del Mundial i clapar una estoneta després de dinar sempre és agradable. Al final, he decidit veure el matx. El golàs d'Arjen Robben (quina classe té aquest home de vidre) m'ha compensat. Un gol que val per a una entrada. Però, la veritat és que he vist un espectacle lamentable. No estic pas parlant de partit arreglat, ni molt menys!... Estic denunciant que he vist una situació molt penosa i molt poc habitual en un partit de la màxima competició: resignació. Semblava que els eslovacs sabien que havien de perdre i no han fet pas res per espolsar-se aquesta sensació del damunt. Els holandesos, a mig gas, han anat fent amb total tranquil·litat sabent que el partit s'inclinaria al seu favor a la mínima oportunitat que tinguessin. Ni eslovacs, ni holandesos han volgut desmarcar-se del guió. No n'han tocat ni una coma.

Ni el Numància (amb tots els respectes: una abraçada, Zé Luis) ni el Cuenca (un petó, Gabriela) es presenten al Camp Nou amb la resignació que he vist en els Hamsik, Skrtel, Vittek i companyia. Semblava que els eslovacs estaven literalment espantats del que havien aconseguit (classificar-se per primera vegada per a un Mundial, eliminar Itàlia en un partit d'infart i accedir als vuitens). Era una selecció que no tenia absolutmanent res a perdre i que hauria d'haver sortit amb el ganivet entre les dents. Sense fer presoners! Era una oportunitat d'or per presentar-se al món i confirmar que no és casualitat que un dels seus homes, Vittek, marxi de la Copa del Món amb quatre gols anotats. Tot un pitxitxi.

Els holandesos tampoc han fet pas massa per canviar el guió. No et pensis. Sense suar, sense desgastar-se, conscients de la seva superioritat i sabent (sabent!) que passarien a quarts. Ha estat com una mena d'entrenament pels oranje. Un assaig general en uns vuitens de final. La consigna del tècnic holandès (sogre de Van Bommel) era clara. Anem a estalviar energia, a evitar targetes tontes (al davant hi havia la metralladora Udiano Mallenco i Fermín el del banderín), a mirar de no lesionar-nos i a pensar en el duel de quarts que serà (si no hi ha sorpreses de darrera hora) contra el Brasil. Cert és que Vittek ha tingut l'empat, quan el marcador era 0-1, però els holandesos han estat tan segurs de sí mateixos i de la seva enorme superioritat que quan Sneijder ha fer el definitiu 0-2 ni l'ha celebrat. Tipus partit de pretemporada/costellada.

Quan ja s'havia complert el descompte, el col·legiat navarrès ha picat i ha xiulat un penal favorable als eslovacs que Vittek ha transformat. Una anècdota. Ja no hi ha hagut ni temps per treure del mig del camp. En fí, resignació: el pitjor que es pot veure en el món de l'esport professional. Eslovàquia no s'ha cregut mai que podria eliminar la taronja mecànica i, en el futbol i a la vida, no es pot anar amb aquest tant se m'enfotisme!

Mete el micro allí!

Sandro: no convidis mai aquest paio a la llotja

Mick Jagger, el iaiete més marxós del món, no ha volgut mirar per la TV el Mundial de Sud-àfrica. Amb els calés que tinc i per quatre dies que em queden, marxo a veure els EUA amb el meu bon amic Bill Clinton (pronunciar Clínen) a l'altra punta de món. Que monos que estem a la llotja! Patapam! Els ianquis fora del Mundial per una Ghana que juga sense Essien (per lesió) i sense porter (per incompetència). Ups! On és la porta de servei per fugir?


Buenuuuu. No passa res. Em llevo i marxo a veure a Anglaterra. Que per alguna cosa són sir i per alguna cosa vaig nèixer a Dartford. Té. Fins i tot em poso una bufandeta dels Pross que em queda molt bé i va de collons pel refotut fred que fa en aquest país. Òndia. Ens han eliminat els alemanys per 4-1. De manera fulminant. Portaré malastrugança? Abans de tornar a països més civilitzats faré una darrera prova per comprovar-ho.

I el vocalista dels Stones (per favor no diguis Rollins) ha decidit donar suport al Brasil. Ha promès ser a la llotja per veure els de la canarinha contra Xile. Pobres brasilers! Ja es veien a quarts. Sabent aquesta informació de darrera hora, me'n vaig a apostar pels de Bielsa. Em faré d'or!

PS: Sandro si et demana una plaça a la llotja del Camp Nou, contesta-li això: Treu-li la llengua. Sense contemplacions!