Antonio Bueno: nous detalls de la seva caiguda fatal d'un 3er pis

Des del dia del fatal accident del pivot madrileny Antonio Bueno (caiguda d'un tercer pis amb múltiples fractures i adéu a la seva carrera esportiva) que hi ha coses que no em queden gens clares. Òbviament, no es tracta de cercar el morbo sinó de mirar d'escatir les causes que fan que un jugador d'elit sigui capaç de caure per una finestra d'una cuina (acostumen a ser petitones, oi?) d'un pis de Vallecas, normal i corrent, tenint en compte les seves dimensions antropomètriques. 2.10 m i 120 kg. Penso que el silenci al voltant del cas no fa res més que alimentar les especulacions.

Bueno s'està recuperant. I això és el més important. No tornarà a jugar a bàsquet (com m'agradaria equivocar-me) però sembla que el cas no està gens clar. La mare, que segons sembla havia sopat al pis del jugador hores abans del tètric desenllaç, havia escrit a la secció 'Madrid' d'El Mundo en la qual denunciava que no li deixaven veure el seu fill a la UCI i, deixava caure, que l'ex de la Penya havia ordenat que no entrés a la habitació sota cap concepte i que li havia retirat els poders notarials que li havia atorgat en el passat..

A partir d'aquí, la situació es complica. Es veu que Antonio havia viscut amb sa mare i el seu germà, testimonis directes asseguren que se'ls estimava amb bogeria, des dels set anys quan son pare va esfumar-se. Ella es va buscar la vida per tirar endavant i alimentar els seus dos fills treballant del que sorgís: des de netejar escales a fregar vidres. Resulta, però que dos anys abans de l'accident, va tornar el desaparegut pare a la vida del pivot i la relació amb la mare es va refredar.


Sempre segons la mare, l'Antonio li hauria confiat (no és estrany que, si ja gairebé no es parlaven, li fes aquestes confessions) que tenia "pensaments estranys" i que "veia els morts quan anava al Més Enllà". Please, no fer bromes amb el nen del Sexto Sentido, que la cosa és seriosa! La mare està convençuda que el seu fill havia estat captat per una presumpta secta que li estava rentant el cervell. Ella hi posa noms i cognoms. Per acabar-ho d'adobar, admet que l'ex de la Penya havia tingut rars transtorns psiquiàtrics abans de l'accident. Bueno, recupera't i buida el pap. Volem saber! I més, si hi ha responsabilitats penals que s'haurien d'escartir.

El coneixes?

El coneixes? Vinga, fixa't-hi bé? Què? No? És Thierry Henry disfressat d'aquesta manera per anunciar un partit dels seus Red Bulls i un concert. Al més pur estil Kiss, oi? Ibra promocionarà el proper partit del Milan vestit d'enxaneta?

No es talla el cabells en una dècada i se'ls assegura per un milió de $

Els pobres mortals (com tu i jo) ens assegurem la casa i el cotxe, les estrelles s'asseguren el cul (com Jlo) o els pits o els polzes (Fernando Alonso) o les mans com Iker Casillas. Però el que no havia escoltat fins ara és que ningú s'assegurés les grenyes. Quina enveja... jo que no tinc un pèl al cap!

El defensa Troy Polamalu (imatge d'un xampú anticaspa) no es talla els cabells des de l'any 2000. Ha passat una dècada i el jugador dels Pittsburgh Steelers lluiex sota el casc del seu equip una cabellera de més d'un metre de llargada. Ara, s'ha fet una assegurança per un milió de dòlars, tot i que no s'ha revelat quins danys ha de patir la pelambrera. Tot i que nascut a Califòrnia, Polamalu té orígens samoans, dels quals se'n sent ben orgullós) i el cabell llarg és símbol de virilitat en aquesta cultura (vaja, que jo seria un marieta autèntic). La cabellera l'hi ha ocasionat més d'un problema al pobre Polamalu, ja que no es considera falta que t'estirin dels pèls per placar-te tot i que sí que ho és que et segueixin agafant un cop ets a terra.

Troy Polamalu és un dels millors defenses de la lliga i, al contrari que els seus companys de l'NFL, és un paio extremadament familiar, cristià ortodox, a qui li agrada resar i visitar temples a Grècia o Turquia quan les seves obligacions esportives li ho permeten. L'única debilitat? el menjar mexicà.

Collons, si la meva dona es tira una hora i una mica més en arreglar-se, quina paciència ha de tenir la muller del Polamalu!

Atac d'ansietat del debutant Kiko Femenía

El Seitó Esteban fa debutar a Primera Kiko Femenía, la jove promesa de 19 anys de l'Hèrcules. Primer partit de lliga contra l'Athlètic Club, tres passades errades i... atac d'ansietat.

Adéu, Laurent!

Laurent Fignon va ser el primer gran ciclista mediàtic modern en un moment en el qual aquest adjectiu no es feia servir amb l'alegria d'avui. Recordaré sempre les evolucions d'un ciclista que, aquest dilluns, ha perdut l'esprint més important de la seva vida. Disputava una llarguíssima etapa contra un càncer a les vies digestives que ha acabat per derrotar-lo als 50 anys. Avui mateix, no sé en quin diari, llegia unes declaracions en les quals Fignon anunciava que se li acabaven les forces. A les 12:31, el parisenc deixava de respirar a l'hospital Pitié-Salpêtrière de la capital gala.

El bicampió del Tour (1983,1984) i del Giro (1989), geniüt, malcarat, sacrificat i lluitador, ha mort. Neix el mite. Sempre ens quedaran a les retines les imatges de les seves ascencions als ports d'alta muntanya, les seves ulleretes, la seva cua de cavall, la seva calvorota frontal, la seva lluita amb Perico Delgado i la seva escopinada a la càmara. No era un escalador... però pujava com ningú, no era especialista contra el crono però ningú li anava al darrere en les contrarellotges, no destacava en res però era el millor en tots els terrenys. El ciclista rebel i total, en direm a partir d'ara. Fins el darrer instant ha estat al peu del canó, treient forces d'on no n'hi havien, per comentar, aquest juliol, el seu darrer Tour des del lloc de periodista de France 2.

La seva vida no van ser flors i violes. Amant d'un dels esports més durs que hi havia (i més desprestigiat avui) Fignon va admetre que no s'havia escapolit a la temptació del dopatge prenent còctels d'amfetamines i cortisones per millorar el seu rendiment sobre l'asfalt. Atacant pur, sempre combatiu, Fignon es va inclinar per aquestes substàncies prohibides que augmenten l'agressivitat. Curiosament, mai va prendre EPO que estimula la resistència. Els metges, però, mai han relacionat aquests productes amb el càncer que se l'ha endut.

Incorformista que presumia de no haver-se agenollat mai davant de res, es va revelar contra un cos que li presentava un complicadíssim càncer de pàncrees. L'any 2009 va escriure un llibre 'Quan érem joves i rebels' en el qual acabava escrivint: "He estat només un home que ha fet tot el possible per obrir-se camí cap a la dignitat i l'emancipació. En definitiva, ser un home". Ens quedem amb això, oi?

Fonsi Nieto dóna un ensurt... de mort

Afortunadament, la història ha acabat bé però hem estat a punt de lamentar la mort del pilot Fonsi Nieto. Més famós per ser el nebot de qui és o per les seves parelles que no pas per les seves habilitats al damunt d'una moto, el pilot espanyol va estar, aquest cap de setmana, 40 llarguíssims segons amb un peu a l'altre barri. Durant el Gran Premi d'Indianàpolis, el pilot espanyol es va destrossar el seu peu esquerre amb una doble fractura. Va ser operat de les lesions al Methodist Hospital de la ciutat estatunidenca i tot semblava seguir el curs normal.

Al cap de poca estona, Fonsi Nieto va començar a notar forts dolors i es va comprovar que el rec sanguni no era l'adequat. Una doctora li va administrar una doble dosis de calmants que va provocar una greu reacció en el pilot. Va perdre el coneixement, va patir una greu aturada cardiorespiratòria que va fer patir per la seva vida. Ràpidament, va tornar a ingressar en el quiròfan del qual n'havia sortit només feia una estona i els metges van aconseguir estabilitzar-lo. Els doctors van arribar a pensar el pitjor. 30 especialistes de l'equip de reanimació del centre sanitari van treballar per remuntar les constants del pilot de Moto2.

Però aquí no s'acaba el periple del madrileny. La doble operació del seu peu esquerre es va complicar un altre cop i va haver de tornar a entrar a la sala d'operacions per esmenar la intervenció inicial. Això ho veus en un capítol d'A cor obert i no t'ho creus. Oi?