No em crec la lesió(n) de Calderón

L'ex del TAU (Caja Laboral) té el rècord de tirs lliures seguits encistellats a l'NBA

Ja ho sé. Ja ho sé que Redacció Periodística I et diuen que s'han d'evitar els titulars que facin rima. Però, mira, m'ha fet gràcia.
Vagi per endavant que sóc un gran admirador de José Manuel Calderón. De fet, penso que ell i Nacho Solozábal, han estat els millors en vestir la samarreta estatal en el lloc de playmaker, però... ho sento. No em crec la lesió que l'ha apartat del Mundial de Turquia. Et sóc sincer. No tinc cap mena de prova, però m'han vingut al cap unes quantes hipòtesis. Si vols, te les comento. I, sinó, pots fer-me arribar les teves.

Hipòtesi 1:
Que Mr Catering es lesionés. Costa de creure, però pot passar. De tota manera, fa pudor. Passa en la darrera jugada del darrer partit de preparació i d'una manera molt matussera. Tot just abans d'agafar l'avió cap a Istanbul. Un jugador que es perd un Mundial ( i més quan tot semblava un tràmit fins arribar a la final contra els EUA) quedaria totalment destrossat a la banqueta. Faria un esguard de dolor (que sempre queda molt bé a l TN i a les portades de l'endemà), però l'extremeny va marxar a la banqueta com si fos un mal actor que complís un guió. I a la premsa... un mutisme gairebé absolut. Sospitós. Si s'hagués lesionat CR7 abans de la final de la Champions s'hauria comportat així la canallesca?

Hipòtesi 2:
Que un equip de qualitat a l'NBA s'hagi adonat que no hi ha bases com ell i hagi decidit treure'l del forat dels Raptors en el qual fa temps va caure. I els seus representats, pressionats per la suposada franquícia, li haguéssin dit: Xato... digues adéu a Turquia. Al Txapu Nocioni li van fer el mateix, encara que amb llum i taquígrafs.

Hipòtesi 3:
Que hagués pres alguna substància prohibida. No estic parlant de productes dopants, ni molt menys (que quedi clar, eh?), sinó d'algún xarop per a la tos, unes juanoles, alguna pomada, una aspirina...

Hipòtesi 4:
Que la relació del fantàstic base extremeny amb la resta de jugadors no fos la més indicada. Amb la resta de jugadors he escrit? O amb algún tècnic italià, llicenciat en Dret, que va arribar a la conclusió que sense Pau Gasol l'estrella de la selección era ell. No deixa de ser estrany que Mr Catering aparegués a Turquia a donar suport quan ja no hi havia res a fer.

Temps al temps

Acabarem així, avui?

Gerard Piqué és un caradura. 14 punts en només tres mesos. Hi ha equips de Primera que no ho podran imitar. I tant guapu, el tiu. Porta més grapes a la cara que Carmen Sevilla!

Digital Pus

No. No m'he deixat l'L de Plus. La plataforma de pagament està passant per uns moments més que delicats. En el darrer any i mig han perdut 645.000 abonats (si multipliquem per quatre, que és el considera una llar tradicional o pensem en els bars que s'hagin donat de baixa) podem tenir una idea més clara de la magnitud de la tragèdia. Prisa, de fet, és l'únic grup televisiu europeu que no ha millorat el seu negoci televisiu en el que portem de 2010.

L'oferta d'altres webs en els quals es poden veure gratis diferents esdeveniments (no els linkaré per evitar una demanda), la fal·lera de l'streaming, el cable, Gol TV, ONO i Imagenio han col·locat Digital + en només 1,76 milions davant dels 2,04 que tenia fa només un any i mig. Delicat.

Ni les ofertes fetes (òbviament amb trampa: del tipus et regalem la Lliga fins la tardor i ho anuncien el 15 de setembre), ni l'oferiment de nous canals als que ja tenen contractat el paquet (Premium Cine i Premiun Sports), ni rebaixar l'iPlus (l'aparell per veure l'alta definició) dels 400 euros der gener de 2009 als 200 de mig any després i acabant-lo per llogar en còmodes terminis d'entre cinc i 10 euros al mes han aconseguit aturar la sagnia.

Tindrà alguna cosa a veure les madridístiques i hispàniques retransmissions de futbol de la dupla Carlos Martínez i Michael Robinson?. Menció apart es mereixen els comentaris del Barça quan juga a Europa. Apareix més vegades la paraula España que quan ofereixen la Pasqua Militar! Pus. Molt pus. Pus a dojo!

Saps per què la marató té 42 km i 195 metres?

Nenikékamen, 'Hem guanyat'
Aquesta setmana, segons les cròniques, se celebren els 2.500 anys d'una de les proves atlètiques amb més tradició: la Marató. Diu que un soldat grec, Filipíades, va haver de recòrrer els 42 quilòmetres que separaven la ciutat de Marató (no confondre amb la capital del Maresme) amb la Ciutat-Estat d'Atenes (com es nota que tinc la carrera d'Història, oi?) per informar d'una victòria que ningú s'esperava

Per què la urgència?. El Rei Persa Darius (els perses tenien tants Darius com Fernandos hi havia al tron de Castella) volia fer-se amb Atenes i les dones dels grecs els havien avisat que, si no guanyaven, matarien els propis fills i se suïcidarien després. Ai, les dones sempre tan viscerals! Per tant, Filipíades va haver d'esfondrar-se per arribar a Atenes a temps, anunciar la victòria (Niké, en grec perquè és el nom de la deesa grega de la Victòria que avui trobem a les sabates de molts esportistes que arriben a peus milionaris des de les mans de nens esclavitzats al sud-est asiàtic) i després expirava. A banda de salvar les unitats familiars gregues evitava l'avortament de la cultura occidental tal i com avui l'entenem.

Altres versions asseguren que Filipíades (o Fidipíades, segons les fonts) no va morir pel cansament, ja que estava entrenat per fer aquestes llargues distàncies, sinó per les ferides de guerra. De fet, el soldat feia, com qui res, els 176 km que separen Atenes d'Esparta per donar notícies. (Ho acostumava a fer en un parell de dies).

La Marató forma part del programa olímpic des de1896, en categoria masculina, i des de 1984 també la disputen les dones. Es va estipular en 42 quilòmetres la distància compresa entre les platges de Marató i Atenes. El primer guanyador va ser un pastor grec, Spiridon Louis, que abans de vèncer, s'havia passat dos dies en dejú i resant. El premi? carn per a tota la vida. I després diuen de la dieta mediterrània...

Però i els 195 metres? Apareixen en els Jocs de Londres de 1908. Es va disputar la cursa olímpìca entre la ciutat anglesa de Windsor i l'estadi londinenc de White City (42 quilòmetres). Però... Ai las, resulta que el monarca anglès estava al llit malat i no es volia perdre el final de la prova. Per tant, es va decidir allargar la prova 195 metres que era la distància que hi havia entre la línia de meta inicial i l'habitació del rei. Per sempre més, doncs, es va fixar aquesta curiosa distància.

Humilien una periodista hispana al vestidor dels Jets

Estic decebut. Per un triple motiu. Comença la pretemporada de l'NFL (un dels meus esports preferits) i he remenat la xarxa buscant informacions a pàgines estatunidenques especialitzades en la pilota ovalada. I no m'ha fet gaire gràcia el que he trobat.

Primer: la cadena Azteca TV, envia una periodista anomenada Inés Sainz (llicenciada en Dret Fiscal i considerada internacionalment com la nova Carbonero) a seguir els entrenaments dels Jets. Tenen un quarterback hispano-americà, Mark Sánchez, i la noia havia d'entrevistar-lo. Quan va aparèixer al camp d'entrenament de l'equip, els jugadors es van dedicar a titar-li pilotes al damunt animats pels seus coordinadors ofensius i defensius. Acte seguit, la dona va baixar als vestidors, als esports estatunidencs la premsa pot entrar al temple sagrat dels atletes per fer la seva feina, i es veu que els jugadors es van dedicar a vexar-la i humiliar-la amb tot tipus de comentaris que ja et deus poder imaginar. L'NFL ja està investigant el cas per esbrinar què es el que va passar.

L'altre motiu de tristesa ha arribat en llegir els fòrums que s'han originat a internet arran de la notícia. Que si això els passa per anar vestides d'aquestes maneres, que els mitjans de comunicació només fan que posar noies boniques que no en saben un borrall d'esport, que si les floretes poc respectuoses que li dedicaven els jugadors eren merescudes... Com hauria d'estar la noia que un company periodista es va apropar per animar-la i només va rebre que insults per part de bona part de la plantilla dels Jets que li recordaven que aquest era el seu vestidor.

Déu! D'aquí a justificar una violació per un escot o una faldilleta hi ha un pas!

Tercer (i últim) motiu. Una recerca per internet i youtube sobre aquesta noia et deixa glaçat. Explota descaradament la seva bellesa i les seves cròniques semblen més destinades a consagrar-la com una deesa que no pas com a periodista. Sembla que la protagonista sigui ella i les seves formes més que no pas el convidat de torn. Va entrevistar els jugadors de la selecció espanyola a Sud-àfrica i les cares de Villa i Sergio Ramos són un poema. El Guaje no encerta a mirar-li els ulls (ja m'entens, oi?) i l'Indi l'hi dedica una sensacional repassada al seu cul. Aquesta és la mena informació que fa?. Buf. Hauria de posar un avís de post-conflictiu? Què en penses? Val tot?

Atenció a la crònica...

Bin Laden, al Mundial de Bàsquet de Turquia

On és Osama Bin Laden, l'home més buscat de la terra? Doncs sembla que era a Istanbul donant suport a la selecció argentina. La fotografia és de Rafa Casal, un gran i enorme fotoperiodista de Marca.