"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dijous, 17 de febrer del 2011

El Wakapetó i la crisi de la Penya o del Fraikin

Qui ho deia que el món està molt (però que molt) mal repartit? Mentre els jugadors i l'staff del primer equip de la Penya (un equip català, històric, amb enorme solera, amb una gran feina amb les criatures i amb un dels millors palmarès d'Espanya) han accedit a cobrar la meitat del seu sou mentre es mira d'eixugar el dèficit de l'entitat badalonina xifrat en 15 milions, mentre els jugadors del Fraikin Granollers (un dels líders de l'ASOBAL) els deuen més de 250.000 euros, resulta que el Wakapetó ha estat taxat en 1,5 milions d'euros!

Hi ha diferents teories sobre la publicació de la Wakafoto al Twitter i al FB de Gerard Piqué:
1) Ordre directe de Guardiola.
2) Voluntat de la parella de moda de no voler entrar en una subhasta rosa.
3) La intenció de rebentar una possible difusió de la foto de l'aniversari del defensa i de la cantant sense el consentiment dels guapos del carrer Muntaner.

Sigui com sigui, si la voluntat era satisfer i silenciar els voltors roses, el tret els ha sortit per la culata. Hi ha més interès que mai pel Wakapetó. Segons aquestes informacions, el contacte labial es pagaria (especialment a Amèrica Llatina) a 1,5 milions d'euros. Sembla que hi ha uns paparazzis que tenen deu fotografies de Piqué-Shakira petonejant-se i en actitud carinyosa. Seria la quantitat més alta mai pagada per unes imatges d'aquesta naturalesa.

Home, la Penya podria mirar de vendre aquesta imatge, no?

Sí. El iaiete és en Robert de Niro.

Pipi Estrada, el Wakatwitter i MHYV

El presumpte periodista esportiu Pipi Estrada ha apuntat, aquest dimecres al migdia, que "según el Wakatwitter de Piqué, todos los futbolistas desde Primera hasta Tercera siguen MHYV".
Ja hem comentat aquest gran programa en més d'una ocasió quan han mencionat futbolistes (Guti és un clàssic de les presumptes pretedentes), Drenthe (que ha arribat a entrar per telèfon al plató per defensar el seu bon nom) o altres als quals se'ls ha obviat el nom. Afortunadament pels seus familiars. Perquè tinguis una idea d'aquest format televisiu, aquesta mossa (una tal Jacky) va aconseguir el seu gran objectiu: ser portada d'Interviú. Per cert, encara no sé si és una de les exs d'Eto'o i ara està amb Drenthe, si és una ex de Drenthe i està amb Eto'o, si està amb els dos a l'hora, o si Drenthe i Eto'o estan junts!

PS1: Segueixo defensant i abanderant la proposta d'aconseguir que CR7 es presenti a tronista. És el candidat perfecte.

El Barça demostra que és humà

1) Avui és el dia en el qual s'han de rescatar tòpics. Que si queden 90 minuts, que si toca remuntada, que si el Camp Nou decidirà, que si el resultat no és tan dolent...

2) El FC Barcelona demostra que és humà a l'Emirates (2-1) i es deixa remuntar un partit, que tenia controlat, en només cinc minuts. Valdés es disfressa de Kameni i encaixa un gol típic del porter de l'Espanyol i Arxavin perd el respecte a la defensa del Barça. Els blaugrana van donar una exhibició a Londres però es van confiar en excés. Dos contracops, dos gols. No deixa de ser una anècdota.

3) És una excusa de mal pagador parlar dels àrbitres, però...

4) Deu partits sense Carles Puyol, només dues victòries. Casualitat?

5) En el partit de tornada al Camp Nou de l'eliminatòria anterior contra l'Arsenal, Messi va fer quatre gols. Segueixo pensant que el Barça és immensament superior a l'Arsenal. El problema? pensar-se que com Busquets, Abidal Piqué estan en un moment de forma excepcional, ja ho resoldran ells. No és això, nois. No és això.

6) Dues ensopegades consecutives contra dos estils totalment diferents. Sporting i Arsenal. Reflexions?

dimecres, 16 de febrer del 2011

Rajon Rondo o com espiar el temps mort dels rivals


El base genial dels Celtics, Rajon Rondo, va intentar infiltrar-se en un temps mort dels Heat de Miami en el partit que els enfrontava diumenge a la nit i que vaig tenir la sort de veure en directe. El jugador dels del Garden es va endur alguna carícia de LeBron James i del seu escuder Zydrunas Ilgauskas.

Una estàtua de Jordan a Dubai amb un error imperdonable!


A Dubai han decidit realitzar una estàtua dedicada al millor esportista de la història que, fins que es demostri el contrari, és Michael Jordan. El jugador dels Bulls de Chicago, que en el seu moment va tenir l'honor de ser la persona més coneguda del planeta, va lluir en la seva carrera els dorsals 23 (el mític) i el 45. Però a Dubai no ho sabien. Total? Un MJ amb el 32 apareix pels Emirates. En aquest cas, l'ordre dels factors sí que altera el producte!
Will Perdue, que duia el 32 en aquells Bulls màgics, no ha d'entendre res.

dimarts, 15 de febrer del 2011

Una enganyifa anomenada Arsenal!

Hi ha dues persones que vull conèixer en el món del futbol. El paio capaç d'enganyar l'Espanyol fent que el club català pagui sis milions d'euros per Sergio García i l'encarregat de comunicació, màrqueting i propaganda de l'Arsenal. Al conjunt de l'Emirates només hi ha una realitat i una promesa. I aquesta realitat és Cesc Fàbregas. I la promesa: Samir Nasri. Com ens agrada el franceset! La resta... fum!

A vore, l'Arsenal, digue'm-ho d'una vegada, no és res més que una Escola de Tecnificació. Una Escola de Futbol que, admete'm-ho, és vistosa. Però, amb això, no es va enlloc. El sobredimensionat Arsene Wenger serà un gran home a l'hora d'olorar talents (que el posin a la secretaria tècnica), serà un autèntic pare pels jugadors, serà un enamorat del futbol ofensiu però un equip de talla mundial com són els gunners no poden estar mai de la vida cinc anys sense guanyar un sol títol! Jo no sóc partidari de tallar el cap a l'entrenador a les primeres de canvi i sóc el primer en celebrar la paciència que té el Wigan amb el lleidatà Robert Martínez, però cinc anys de sequera són cinc anys de sequera. Igual el lloc de Wenger no és a la banqueta, oi?

Hi ha qui té els pebrots de comparar el model Barça amb el model Arsenal. Avui, l'únic equip que pot tenir l'orgull de dir que juga com els de Pep Guardiola és el Vila-real. I ningú més. D'acord que els londinencs juguen alegrement a l'atac, que tenen una àgil i atractiva circulació de pilota (un cop més gràcies a Cesc-Nasri), que tenen un bon davanter com Van Persie (quan els astres són favorables i l'holandès no s'ha lesionat cordant-se les botes)... Però aquí s'acaben les comparacions. Per tal que l'Arsenal s'acosti al Barça, els homes de l'alsacià Wenger haurien d'aprendre, primer, a defensar, associar-se, a ajudar-se, a tenir fam, a treballar, a fer molts quilòmetres i a robar pilotes. Com fa el Barça. Com comencen a fer Villa, Messi i Pedro: els primers defenses blaugrana.