El futbol és un esport per a homes :)

'Semental' Iniesta

L'amic Andrés Iniesta serà papa en un parell de setmanetes. Ell i la seva xicota, Anna Ortiz, tindran una nena que es dirà Valèria. Ui... Si comptem, esbrinarem que Espanya va ser campiona del món a Sud-àfrica l'11 de juliol i nou mesos després serà 11 d'abril. Casualitat? Per cert, ja friso per saber les dades de natalitat d'aquest abril-maig. Per acabar de celebrar aquest augment de la natalitat proposo brindar amb els excel·lents caldos de les vinyes del manxec.

Al futbol, amb un taüt d'un mort menor!

A la lliga colombiana de futbol hauran d'ampliar els cartells per entrar al camp. Al marge de no passat a l'estadi amb alcohol, armes, bengales o petards, hauran d'afegir no entrar amb un mort. O, sinó, que pagui l'entrada. Com tothom. Resulta que els seguidors del Cúcuta van voler fer el darrer homenatge a un company assassinat de manera violenta. Així, van decidir entrar a l'estadi amb el taüt amb el cos d'en Cristopher Alexander Sanguino, de 17 anys, al seu interior. La víctima, un dels més fidels seguidors del Cúcuta, va ser assassinat per uns sicaris quan jugava un partit de futbol. Les autoritats colombianes estan investigant com i qui va permetre l'accés del fèretre al recinte esportiu. Es jugava el partit entre el Cúcuta Deportivo i l'Envigado que va acabar amb 1-1. Les barres braves del conjunt proper a la frontera amb Veneçuela, coneguts com la Barra del Indio, es van presentar a la funerària i es van endur el cos. Els espectadors (vius) es van sentir violentats per la presència del cadàver al recinte esportiu. Buf. Amb la caloreta, el solano i la humitat que deu fer a Cúcuta! No oblidem, a més, que el xicot éra menor.

'Diario de un skin': Les connexions nazis al Madrit, en perspectiva

Estic llegint, aquests dies, 'Diario d'un skin'. Altament recomanable per entendre un fenomen que, afortunadament, va de baixa però que sempre mereix un instant de reflexió. El llibre no és res més que una acurada infiltració del periodista Antonio Salas (pseudònim) que s'incrusta en el sí dels dos corrents nazis i skins més importants a Espanya a finals de segle passat i principis d'aquest. Es fan algunes revelacions, novedoses en el seu moment, però que, avui, i gràcies a aquestes denuncies ja no es practiquen. Salas, fa set anys, avisava els clubs finançaven els grups violents amb entrades que ells revenien il·legalment, que havien arribat a tenir un joc de claus del Bernabéu per desar els seus timbals, megàfons, pancartes i banderes o que, tot i escorcollats al començament del partit, podrien sortir i entrar del coliseum blanc ja que els torns se'ls aixecàven al descans pel seu aprovionament de tota mena de material perillós. Per tant, podien entrar armes, begudes alcohòliques, bengales amb total impunitat... A Salas ningú li ho va haver d'explicar. Ho va veure en primera persona, ho va gravar amb càmera oculta i ho va explicar en els judicis als quals va declarar com testimoni protegit.

Els dos corrents estudiats són el Blood and Honor i els temibles Hammerskin perpetradors dels nefastos Ultras Sur del Reial Madrid dirgits per un triumvirat conformat per Ochaita, el Gordo Reyes i un tal Álvaro. Ja sabíem de la perillositat i del gust per la violència d'aquests caps rapats, però és molt diferent viure-ho des de dins. Podem veure com pensaven, com actuaven i quins suports rebien els seguidors més ultres del Reial Madrid. Sovint, sortien del Bernabéu sense saber massa bé ni quin havia estat el resultat del matx, sinó que estaven més preocupats per encetar les terribles 'caceres' que feien després dels partits contra gent d'esqueres, aficions rivals, negres, jueus, homosexuals. Uns angelets, vaja. Amb connexions, per cert, amb les Brigadas Blanquiazules de l'Espanyol. Queda demostrat.



Parlo d'aquests dos equips perquè són els que estudia Antonio Salas en profunditat en el seu llibre, però l'anàlisi es podria aplicar, sense canviar una coma, amb els Boixos Nois que Joan Laporta va fer fora del Camp Nou o qualsevol altre mena de grup radical tipus Yomus, Frente Atlético. De fet, els radicals matalassers de Bastión van assassinar el seguidor de la Real Aitor Zabaleta i els Boixos van acabar amb la vida del Brigada Federico Rouquier el 13 de gener de 1991. En definitiva, imbècils vestits amb els colors del seu equip però que pensaven de la mateixa manera que els temibles Ultra Sur. Escoltaven la mateixa música, tenien els mateixos líders de la l'extrema dreta, tenien els mateixos objectius en les caceres i compartien ideologia.

Un cop llegit el llibre, intentar analitzar com pensen aquests grups de violents... és un exercici mentalment dur. Tant dur per a un servidor que haig de confessar que em costa dormir per la nit. Per això, i malgrat que el diari Marca va ser el primer en denunciar la presència de neonazis al Bernabéu, es fa difícil entendre (amb la perspectiva que donen els anys) aquestes fotos que esquitxen el post. Algunes imatges fetes, per cert, en plena polèmica després de les revelacions del rotatiu madrileny. És a dir, Raúl, Guti, Michel Salgado o Figo sabíen perfectament el que feien. Fins i tot, in jove Casillas que apareixia fullejant els butlletins dels nazis amb aparent interès. Així, concedien entrevistes als butlletins radicals, cedien les imatges seves imatges a aquests desgraciats per tal que es lucrèssin, els proporcionàven tota mena de records (com samarretes i pilotes signades) per tal que els poguèssin subhastar per recaptar fons... Uns Ultra Sur, per cert, que sempre van insultar els seus propis jugadors negres, tal i com ho demostren les gravacions clandestines de Salas.

No s'ha d'oblidar mai de la vida, el suport incondicional de Ramón Mendoza (a qui els Ultras Sur anomenaven carinyosament Menduqui) i del seu successor Lorenzo Sanz. De fet, el propi Mendoza declarava l'any 1997 que "si ara tingués 20 anys, seria un Ultra Sur".

Raúl sempre va ser l'ullet dret dels nazis del Madrit. Aquí, amb la destral de doble tall, característica dels Hammerskins blancs.

I, com no, el nostre amic Guti també va ser fidel a la cita.

Messi i Milito, força 'perjudicats' en l'aniversari de Piqué i Shakira

Sebastian Vettel i el cul de Kylie Minogue

La notícia, a aquestes hores del matí de la domenica, no és que Sebastian Vettel hagi guanyat la primera cursa de la temporada a Austràlia sense despentinar-se, ni que Hamilton hagi quedat segon, ni que Petrov (el rus amb cara de dolent del proper James Bond) també s'hagi enfilat al tercer calaix del podi. Sinó que Fernando Alonso ha estat quart. El seu F150th m'ha recordat aquells hotels de Salou o Lloret farcits de banderes i banderoles que donen la benvinguda als suats turistes, com els paperets que es pengen en una terrassa particular per celebrar la revetlla de Sant Joan.

.- Que si la bandera espanyola (només faltaria), que si l'asturiana (que no se'ns emprenyin els d'Oviedo), que si la polonesa (per Robert Kubica), que si la nipona al lateral del monoplaça per les víctimes del Japó, que si la italiana a l'aleró del darrera per allò de la Unificació del país transalpí...

.- Ara, el senyor Ferrari (és a dir Luca Cordero ni Montezemolo) ha d'estar la mar de content. Una quarta posició mai és dolenta (i més en un inici de campanya) però el monoplaça de Fernando Alonso ha estat el cotxe que, de llarg, més quota de pantalla ha xupat durant la cursa. I això és una publicitat impagable.

.- Ferrari fitxa un coleguita del Cordero, que ha de venir d'una família humil com ell) que resulta que és un militar. L'afortunat és Massimo Tammaro que va dirigir la patrulla aèria acrobàtica de l'exèrcit italià, les Frecce Tricolori. Interessant. Massa encara no sap ni seguir una línia recta amb l'auto vermmel i ara li demanaran fer piruetes. Resulta que el Tammaro (que deu tenir un sou com el teu, euro amunt, euro avall) reforçarà el lidertage. Ein?

.- Sebastian Vettel, que sempre bateja els seus monoplaces amb més o menys gràcia, li ha posat per nom al Red Bull de 2011 Kinky Kylie. En honor a la cantant australiana Kykie Minogue. Seria alguna cosa semblant a 'Perversa' Kylie o 'Porca' Kylie. El motiu? segon Vettel "el cul de l'RB7 "és gustós, suau, bonic de mirar". Què dirà l'Andreu Velencoso (català de Tossa de Mar) que en teoria és el xicot de l'exveïneta de Neighbours? Buf Kinky. Gran paraula de la nostra infantesa oi? Complumier, cañardo o pupitre o maqui.

.- I Felipe Messa? Bé. Gràcies. I tu?