"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dissabte, 11 de setembre del 2010

Valdés evita una golejada en plena Diada


Si algú hagués dit que l'Hèrcules, que acaba de pujar de Segona, derrotaria el totpoderós FC Barcelona (0-2) que s'estrenava al Camp Nou l'haurien tancat en un manicomi. Però la realitat és que els del Seitó Esteban han demostrat que no han vingut al coliseu blaugrana de turisme sinó que han fet un més que complert partit. De fet, els alacantins haurien pogut golejar el campió de no haver estat per un excel·lent Víctor Valdés que ha neutralitzat dos gols cantats pel conjunt del País Valencià (Comunidad Valenciana per Antena 3 i Levante español per Intereconomia).

El FC Barcelona s'ha trobat amb un Hèrcules liderat pel paraguaià Nelson Valdez, que amb nom de petrolier que va fer un desastre ecològic sense precendents a Alaska, s'ha convertit en la pedra angular del conjunt alacantí. No només per haver fet els dos gols (26' i 58') sinó per l'immens treball que ha signat al mig del camp. Sacrificant-se, buidant-se i maquillant les innumerables errades d'un nefast Drenthe i procurant alimentar el franco-argentí David Trezeguet que ha fet anar els braços com a molins.

Els primers 45' (amb Xavi i Pedro a la banqueta, Puyol recuperat a la grada i Mascherano de titular), els de Pep Guardiola ho han provat un i mil cops per les bandes i oblidant-se del centre. Villa, Maxwell, Bojan i Messi ho han provat però tenien la pòlvora mullada. Al Barça li faltava una marxa més (se l'havien deixada a l'Argentina?) i un parell de cops de cap de Piqué, amb un cert perill, han estat un més que pobre balanç de la primera mànega. El gol de Valdez semblava anecdòtic i s'ha produït per culpa d'una errada defensiva col·lectiva ja que els de l'Hèrcules han pogut tocar la pilota fins a tres cops dins de la gran de Valdés. Faltava tota la segona meitat i hi havia Xavi a la banqueta.

A la represa, han saltat al terreny de joc Xavi (per Mascherano que havia vist una groga) i Pedro. Ràpidament, el de Terrassa s'ha col·locat a la sala de màquines i ha imprimit la velocitat que els faltava als catalans. Però el miratge ha durat 13 minuts. Just quan Valdez s'esfondrava i semblava que la remuntada era inevitable, el paraguaià s'ha aprofitat de la passada de la mort que li ha fet Tiago Gomes per fer inútil l'estirada de Valdés amb un fort xut engaltat des del punt de penal.

Xiulets al Camp Nou, neguit, ansietat... el Seitó ha estat intel·ligent i no ha cedit ni un metre al propietari del terreny de joc. Així, tots els blaugrana estaven en camp dels valencians però les dues línies de quatre homes de Vigo, perfectament arrenglerades i sense perdre posicions com una falange romana) obligaven a tots els jugador a moure's en un espai de 20 metres. La defensa de l'Hèrcules aprofitava per marcar la línia del fora de joc amb la calç de la frontal del porter Calatayud.

Al final, tàctica Alexanko. Piqué ha pujat a jugar de davanter centre i el defensa i el porter Calatayud han estat a punt de donar l'ensut de la jornada en una topada esfereïdora. L'alacantí ha quedat lleugerament commocionat quan el 3 blaugrana ha rematat la seva cara i Piqué, fidel a la seva cita amb les grapes, ha quedat ensangonat a la gespa.

En els darrers instants, i amb un Barça desdibuixat, l'Hèrcules ha pogut golejar i sortir per la porta gran. Valdés, però, ha estat espectacular justificant que és el millor porter del món i que, de passada, és l'únic blaugrana que ha rendit com la temporada passada. Ha aturat dues pilotes que ja entraven i que haurien pogut certificar un marcador d'escàndol. Una, de Kiko Femenía, el debutant de l'atac d'ansietat en la primera jornada, i la segona en una fantàstica doble intervenció a xuts de Tote i Trezeguet després que Xavi perdés una pilota. Deuria ser la primera que perdia l'egarenc en els 12 anys que poorta en el primer equip del Barça.

Què et sembla el bàsquet que fan els EUA al Mundial?



Un dia vaig tremolar. La meva dona em va dir que volia fer-me una pregunta. Glups. Què hauré fet?. Em va dir... perquè cada cop hi ha més jugadors estrangers a l'NBA?. I li vaig donar la reposta que jo crec que és la correcta.
Realment, a Istanbul, els EUA haurien pogut deixar el seu entrenador a casa seu. L'equip estatunidenc és totalment anàrquic i la veritat és que no juguen a res més que a convertir els partits en autèntics sanfermines. Efectiu? Sí. Lícit? Sí. Però... Jugen al què volen i com volen.

Què volen?
Velocitat, força física, egoisme, potència, absència de sistemes, esmaixades, cap ajuda en defensa, cap mena d'esquema... Només el pobre Chauncey Billups intenta posar una mica d'ordre encara que quan el de Colorado s'obsessiona en tirar de tres... es queda sol. Durant, Odom... Múscul, plàstica... A Europa juguem d'una altra manera oi?

Com volen?
Exigeixen un absolut favoritisme per part dels àrbitres que els col·legiats compleixen a la perfecció per no decebre'ls, se'ls perdonen mil i una faltes, no se'ls xiulen passades de sortida que fan en cada acció... I tenen la ironia de dir que no fan passes, que ells són massa ràpids. Si a la final olímpica contra Espanya s'haguessin xiulat totes les passes de LeBron, no haurien pas pogut penjar-se l'or al coll.

A la meva dona, li vaig dir que a les universitats americanes només es treballa la potència, la força, l'esmaixada i la velocitat. No es treballa la tècnica i la tàctica com a Europa i no tenen cap mena de disciplina d'equip. A l'NBA arriben negres saltarins que tenen un únic objectiu: arribar a ser una estrella a la millor lliga de bàsquet del món. Cotxes, diners, joies, armes, dones... Com fer-ho? A cop de jugada espectacular i de sortir als highlights perquè es fixin en ells. Després, els entrenadors de l'NBA han de recórrer a Europa per buscar algú que sàpiga la diferència que hi ha entre bàsquet i basket.

Un matx de futbol que acaba 425-354



Pobres porters! Ara bé, s'ha de dir que el resultat de 425-354 és el resultat d'una experiència curiosa en la qual van participar dos equips anglesos d'aficionats, el Leeds Badgers i el Warwickshire Wolves, que van estar jugant durant 57 hores. Si et fa mandra sumar, uns i altres van fer 779 gols (i segur que els àrbitres no van xiular algun que altre penal claríssim).

La Universitat de Warwick va deixar les seves instal·lacions per aquesta curiosa (si més no) experiència. Els jugadors (a la foto els tens: suposo que abans de començar ja que estarien fets un desastre després de la marató) era superar el rècord que tenien uns simpàtics futbolistes de Qatar que van estar 42 hores i cinc minuts. Carai! Els venia de cinc minuts? Val a dir, però, que ha de tenir més mèrit jugar sota el sol dels Emirats Àrabs que sota la fresqueta de la campiña (gran paraula) anglesa. No?

Els espectadors (intueixo que els soferts pares i mares, algun periodista local, uns quants metges, per si de cas, i una bona colla de jubilats) van col·laborar deixant uns 13.000 euros que es destinaran a obres de caritat. Alguns cèntims podrien anar per comprar unes noves botes als pobres futbolistes...

divendres, 10 de setembre del 2010

Nadal: vigila que Youzhni no es torni a obrir el cap

Rafa Nadal: tens una gran responsabilitat. Jugues contra el rus Mihajl Youzhni les semifinals de l'US Open, però a les teves mans tens la salut del tennista de Moscou. Recordes, fa dos anys, quan va perdre un punt contra el murcià Nicolas Almagro? Sí, noi. El 'Coronel' es va obrir el cap amb la raqueta, tot recriminant-se ell mateix un error seu. Vés en compte que, si la cosa es complica, t'acusen d'homicidi imprudent i ja veig en Carles Costa duen-te un entrepà amb una llima..

Un penal aturat (o no?) de resum de l'any

Vuitens de final de la Copa del Marroc. Juguen el FAR de Rabat i el Maghreb Fez. Partit que acaba amb empat i tots al punt de penal. Khalid Askri és el porter del Rabat que ha guanyat les tres darreres edicions de la competició del KO alauïta. Penal decisiu. El porter l'atura i ho celebra. Orgullós de la seva gesta, mira el públic com dient jo sóc l'heroi. Però... on dimonis és la piloteta? El Rabat va quedar eliminat i adéu Copa.

Espanya es fot una festa monumental a Bs As amb botineres


Va ser la festa o el canvi d'horari el motiu de la migdiada de Cesc en plena recepció de la presidenta del país, Cristina Kirchner, al Saló de les Dames de la Casa Rosada?

Botineres. Repassant la premsa argentina llegeixo que la selecció espanyola de futbol s'ho va passar d'allò més bé, a Buenos Aires, abans de l'amistós que havia de jugar contra l'albiceleste al Monumental de River. Botineres. ??? Truco a la meva amiga Natàlia (argentina de pro) i em defineix botinera: Es veu que són noies siliconades que tenen com a feina anar als boliches (discoteques) freqüentades per futbolistes de renom per oferir-los carinyo i comprensió. Botineres. Es diuen així perquè a l'Argentina les botes dels futbolistes es coneixen com botines.

Després, la selecció estatal encaixa quatre gols i Pepe Reina encara no ha recuperat l'equilibri. La nit porteña els va confondre. De fet, des de l'altra banda de l'Atlàntic parlen que només 36 hores abans del compromís, els campions del món van ser caçats per les amables botineres a dues discoteques de moda de la zona de Palermo (Esperanto, Hummer i Ink) que són ubicades a l'avinguda Juan B Justo. Sales de festa que les botineres dominen a la perfecció ja que són el seu territori de caça, doncs sovint els futbolistes argentins de primera línia les visiten.

A les xarxes socials argentines ja van apareixent diferents missatges en els quals, els clients anònims expliquen com veuen entrar els jugadors a les sales de festa. És el que té el periodisme 2.0. Oi?