"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dijous, 25 de novembre del 2010

Increïble paper del públic en el Cibona-Barça

Ha estat sensacional Jordi Robirosa, el periodista de TV3 que segueix el bàsket amb gran encert, comentant la primera part del Cibona-Barça d'Eurolliga. Realment, en un moment en el qual els mitjans tiren de TV per fer les cròniques des de les redaccions i, amb l'excusa de la crisi, s'estalvien d'enviar un periodista al llocs dels fets, en Robi ens ha fet vibrar davant una situació inèdita. Jo, com a mínim, no ho havia vist mai abans. El Palau Drazen Petrovic de Zagreb estava ple com un ou amb un públic entregat animant els seus i absolutament ficat en el matx.

De cop i volta, quan faltaven tres minuts per acabar el segon quart... tothom s'ha alçat i s'ha callat. Quina sensació més estranya. Des del sofà de casa ha estat brutal, però a la pista ha hagut de ser increïble. La Cibona estava remuntant i no s'escoltava una mosca. Només el soroll del calçat dels jugadors, els crits dels entrenadors i els aplaudiments de la banqueta. Es veu que els croates han escollit aquesta particular, i curiosa, manera de protestar pels greus problemes econòmics que té l'històric conjunt balcànic i que el podria fer desaparèixer. Semblava que els jugadors estiguessin disputant un matx a pista tancada davant la mirada d'un públic transformat, per tres minuts, en un museu de cera.

La mare de Petrovic s'emociona quan veu Epi

I seguint amb la importància d'un enviat especial, en Jordi Robirosa ens ha explicat que en l'avió del FC Barcelona ha viatjat Epi. Un cop a Zagreb, han visitat plegats el museu dedicat a l'ex del Madrid i s'han trobat amb la mare del gran (enorme) Drazen Pterovic. La dona s'ha posat a tremolar quan ha vist l'exjugador del Barça i ha estat ben a punt d'emocionar-se. Després de les salutacions i els petons, la bona dona els ha explicat que viu per la memòria del seu fill mort fa 17 anys visitant el museu gairebé a diari i posant flors fresques a la tomba del millor jugador de bàsquet europeu de tots els temps (amb permís de Sabonis).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada