Em prenc una Viagra?

N'estic encuriosit! No. No penso anar saltant de llit en llit com un adolescent granulat o un iaiete amb pasta que cavalca en bordells aliens a la recerca de l'infart amb noies que podrien ser les seves nétes. El meu interès és estrictament esportiu.

Resulta que, des de finals de 2008, l'Agència Mundial Antidopatge està realitzant un curiós estudi sobre la Viagra. Imagino que, si encara no s'han sabut els resultats és per veure quan paguen els uns i quan cobren els altres per declarat les pastilletes dels laboratoris Pfizer un producte dopant.

I és que als Estats Units s'havia detectat, en esports com el beisbol o el ciclisme (com no?), l'ús indiscriminat de les pastilletes blaves. No vol dir que els jugadors sortíssin al camp extremadament contents, amb ganes de gresca o amb dos bats sinó que la Viagra i els seus efectes dil·latadors de les venes, que permeten un millor fluxe sanguini, podrien afavorir el rendiment esportiu dels atletes.

La Universitat de Maryland analitza si la millor oxigenació de la sang gràcies als efectes de la Viagra pot multiplicar la feina d'un esportista al terreny de joc ja que el sildefanil, un dels seus components, dil·lata les venes dels pulmons permeten una millor oxigenació. Traduït: podries competir arran de mar amb una capacitat aeròbica com si haguéssis fet uns entrenaments previs en altura. Uns entrenaments que no caldria fer, a cop de Viagra, evitant els inconvenients que comporten: dolors musculars, complicats desplaçaments o dificultats físiques per entrenar per culpa de la manca d'oxígen.

De fet, ja fa sis anys que científics alemanys denuncien que les expedicions que ataquen l'Everest es prenen Viagra per afavorir, artificialment, la dil·latació de les venes.

Un dels fets que ha motivat l'AMA ha estudiar a fons el cas és que, en diferents operacions antidopatge, s'han localitzat pastilles de Viagra al costat d'altres substàncies destinades a millorar, il·legalment, el rendiment de l'esportista. L'Agència Mundial Antidopatge ha experimentat, des dels Jocs de Pequín, un increment de Viagra als vestidors professionals, especialment en els asiàtics i estatunidencs. El dubte està servit: Ús fraudulent? Tractament personal contra la impotència?

Una setmana de puta merda

1.- El futbolista del Reus, Jordi Pitarque, ha mort, aquest dimarts a la matinada després de patir tres aturades cardiorespiratòries. Aquest diumenge, el futbolista tarragoní va jugar amb tota normalitat el partit de Lliga que enfrontava el seu conjunt amb el Prat. El davanter no va poder acabar el matx ja que va ser expulsat per doble amonestació en el minut 74. Durant la tarda de diumenge es va trobar perfectament i se'n va anar al cinema. Res feia suposar la delicada situació que viuria només unes hores després.

Pitarque, de 23 anys, ha mort a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa després que els metges li practiquèssin un coma induït. El tècnic del conjunt reusenc, Santi Castillejo, havia suspès l'entrenament de la tarda i va donar permís als seus homes per estar-se al vestidor esperant notícies del seu company. El davanter, natural de l'Ampolla, havia superat totes les proves mèdiques que se li havien practicat des que va fitxar pel Reus, l'estiu de l'any passat, procedent de l'Amposta. S'havia format a les categories inferiors del Nàstic.

2.- Mor el pilot Shoya Tomizawa al GP de San Marino. 19 anys. Tomy, el somriure del Mundial de Moto 2, sempre serà recordat com el primer pilot que va guanyar una cursa en aquesta nova categoria. Tenia enamorat tot el paddock, malgrat els problemes d'idioma, i era considerat un pilot amb un gran futur. "L'única paraula que conec en italià és Coca-cola", deia. 40 minuts de massatge cardíac no el van poder remuntar. Tres dels quatre darrers morts en curses de motos han estat nipons.

3.-Mor el massatgista de l'Sky, Txema González, per una infecció alimentària durant la Vuelta: 43 anys

4.- Mor el primer ciclista mediàtic de la història: Laurent Fignon: 50 anys

Descansin en pau!

Rafa Nadal: "Julien, et necessito"

Esperem que la força de Nadal no estigui al cabell, com en Sansón. Aquests dies, i durant l'US Open, el tennista manacorí ha aprofitat per canviar-se el look i tallar-se la cabellera que lluïa. Per tant, el balear va trucar aquesta prestigiosa perruqueria de Julien Farel (si coneixes Nova York només et dire que és a la caríssima avinguda Madison amb el carrer 58 de Manhattan) i va dir "Julien, et necessito perquè m'arreglis el cabell". Emulant el famós anunci de 'Rupert, te necesito". Recordes? El New York Post ha explicat que moltes de les clientes de la pelu es tiraven a terra per recollir els flocs del tennista. T'imagines les piges, vestides de Verdsace, agenollades tot recollint pèls? Que vinguin a casa meu que la pica queda feta un desastre quan m'afaito!

Qui ha estat l'esportista més ric de la història?

Tiger Woods? Fred. Michael Jordan? Fred. Michael Schumacher? Fred.


La revista econòmica Forbes, famosa pels llistats d'ingresos de famosos en els que inclou des d'esportistes, empresaris, actors o cantants als dibuixos animats més lucratius, havia catalogat Tiger Woods (que, per cert, es diu Eldrick) com l'esportista més ric de la història amb més de mil milions de dòlars acumulats. Vaja, una suma escandalosa i indecent. Però ha aparegut el professor Peter Struck, de la Universitat de Pennsylvania (EUA), que deixa el pobre Tiger com un indigent. Segons aquest estudiós, l'esportista amb més guanys de la història és Gaius Appuleius Diocles. Segons Struck fa dos mil anys, aquest auriga hauria acumulat, al canvi, uns 15 mil milions de dòlars. Concretament 35.863.120 sestercis.

Aquest paio, nascut a la província romana de Lusitània (que comprenia Portugal i el sud-oest d'Espanya), va debutar conduïnt carros a l'edat de 18 anys. Era l'any 122 de la nostra era. Hi havia sis grans equips en competició, que es coneixien pels colors: blanc, verd, vermell, blau, porpra i daurat. El jove Gaius Appuleius Diocles va debutar amb els blancs però no li va anar massa bé ja que va trigar dos anys a guanyar la seva primera cursa (sempre ha estat difícil que les cases blanques confiïn en els joves). Posteriorment, va fitxar pels verds (res a veure amb els castellers de Vilafranca) on va passar sense pena ni glòria fins enrolar-se en els vermells (el principi de Ferrari?) amb els quals va competir i guanyar. Es va retirar als 42 anys. Una edat molt elevada per la mitjana de l'època i per la duresa de l'esport.

Tot i que no va ser l'auriga que va guanyar més curses, en Gaius Appuleius Diocles deuria ser el més mediàtic (ja es venien samarretes? signava autògrafs en blocs de fang? els seus drets els tenia Neró?) ja que era, amb diferència, l'esportista millor pagat. El seu representant era el qui va col·locar Sergio García a l'Espanyol? Va guanyar 1.462 curses de les 4.247 en les quals va participar i va ser segon en 862 casos. Es veu que la tàctica del lusità era explotar la pole ja que gairebé la meitat dels seus triomfs arribaven després d'haver assolit la posició preferent prèvia a la cursa.

Vist en aquest blog

La UGT patina

Cándido Méndez, secretari general d'UGT, va assegurar que els resultats de la vaga general convocada pels sindicats pel proper 29 de setembre "no seran, afortunadament, tan esporàdics com els de l'Atlético de Madrid" sinó que serien "més nombrosos, amb més perspectiva i més profunds com els del Reial Madrid". Ràpidament, Méndez va haver de trucar el president matalasser, Enrique Cerezo, assegurant que no tenia res en contra amb l'entitat del Manzanares i que, en tot cas, havia fet una broma com les que es podrien fer dos aficionats del Reial Madrid i de l'Atlético. Cerezo el va advertir que anés en compte amb aquesta mena de declaracions. De moment, el màxim accionista del club blanc-i-vermell, Jesús Gil Marín, ja ha qualificat el dirigent sindicalista de "frívol i gratuït".

Tres consideracions:
Van malament si volen amenaçar ZP amb els resultats profunds del Reial Madrid. Hauria d'haver dit del Barça, no?
Que no hi ha sindicalistes del conjunt del Kun i de Forlán?
Compte amb els de Quique Sánchez Flores. Crec que seran l'única alternativa a la dictadura que establiran Barça i Reial Madrid a la Lliga.

Curiós efecte òptic de la selecció estatal de sincro

Michael Sohn, fotògraf d'AP, va fer aquesta curiosa fotografia de l'equip estatal de natació sincronitzada durant els passats Campionats d'Europa de natació d'Hongria. Els banyadors que simulaven un esquelet i l'ull màgic del fotògraf regalen aquesta sensacional imatge,