Qui ha estat l'esportista més ric de la història?

Tiger Woods? Fred. Michael Jordan? Fred. Michael Schumacher? Fred.


La revista econòmica Forbes, famosa pels llistats d'ingresos de famosos en els que inclou des d'esportistes, empresaris, actors o cantants als dibuixos animats més lucratius, havia catalogat Tiger Woods (que, per cert, es diu Eldrick) com l'esportista més ric de la història amb més de mil milions de dòlars acumulats. Vaja, una suma escandalosa i indecent. Però ha aparegut el professor Peter Struck, de la Universitat de Pennsylvania (EUA), que deixa el pobre Tiger com un indigent. Segons aquest estudiós, l'esportista amb més guanys de la història és Gaius Appuleius Diocles. Segons Struck fa dos mil anys, aquest auriga hauria acumulat, al canvi, uns 15 mil milions de dòlars. Concretament 35.863.120 sestercis.

Aquest paio, nascut a la província romana de Lusitània (que comprenia Portugal i el sud-oest d'Espanya), va debutar conduïnt carros a l'edat de 18 anys. Era l'any 122 de la nostra era. Hi havia sis grans equips en competició, que es coneixien pels colors: blanc, verd, vermell, blau, porpra i daurat. El jove Gaius Appuleius Diocles va debutar amb els blancs però no li va anar massa bé ja que va trigar dos anys a guanyar la seva primera cursa (sempre ha estat difícil que les cases blanques confiïn en els joves). Posteriorment, va fitxar pels verds (res a veure amb els castellers de Vilafranca) on va passar sense pena ni glòria fins enrolar-se en els vermells (el principi de Ferrari?) amb els quals va competir i guanyar. Es va retirar als 42 anys. Una edat molt elevada per la mitjana de l'època i per la duresa de l'esport.

Tot i que no va ser l'auriga que va guanyar més curses, en Gaius Appuleius Diocles deuria ser el més mediàtic (ja es venien samarretes? signava autògrafs en blocs de fang? els seus drets els tenia Neró?) ja que era, amb diferència, l'esportista millor pagat. El seu representant era el qui va col·locar Sergio García a l'Espanyol? Va guanyar 1.462 curses de les 4.247 en les quals va participar i va ser segon en 862 casos. Es veu que la tàctica del lusità era explotar la pole ja que gairebé la meitat dels seus triomfs arribaven després d'haver assolit la posició preferent prèvia a la cursa.

Vist en aquest blog