Puc ser políticament incorrecte?

No estic aquí per descobrir la sopa d'all, ni tu has de perdre el temps en llegir obvietats. De tota manera (i sóc conscient que em poso en un jardí) m'agradaria reflexionar sobre les morts de Dani Jarque i de Jordi Pitarque. Ja sé que si la palma en Michael Jackson no és el mateix que si es mor el meu avi, però la realitat és que hi ha dues famílies destrossades pel mateix dolor. Però ho pateixen de diferent manera. Ni millor, ni pitjor, diferent!

Jarque i Pitarque són dos situacions gravíssimes. Per què? Perquè són dues morts produïdes per atletes en repòs. No hauria de morir mai ningú practicant esport, però si un cau rodó en una pista o en un camp de futbol sempre es pot atribuir a l'esforç i tothom queda més o menys satisfet amb la possible causa. En canvi, el fantàstic central de l'Espanyol (amb categoria Barça o Madrid) va morir a la maleïda habitació de l'hotel de Florència mentre parlava, per telèfon, amb la seva xicota embarassada de la seva primera filla. En repòs. A Pita li ha passat el mateix. Va jugar diumenge, se'n va anar al cinema i dilluns a la matinada va caure en rodó a la seva habitació mentre els seus pares preparaven l'esmorzar. En repòs.

Conclusió: dues famílies destrossades. Conclusió: Dues famílies que no entenen res i més quan tant l'espanyolista com el reusenc havien passat amb satisfacció tota mena de proves cardiovasculars i d'esforç. Cardiòlegs als equips tant professionals com no, ja!

Ara bé. Jarque va commocionar el món de l'esport, se li van fer un colla d'actes en memòria (òbviament més que merescuts), la seva desgraciada mort va generar debats, va donar la volta al món, es va proposar del seu nom per al camp de Cornellà-el Prat, li van dedicar un gol que valia un Mundial i el futbol el va homenatjar (em posava la pell de gallina veure, agermanats, seguidors anònims amb les samarretes del Barça i de l'Espanyol) a la recent estrenada porta 21 . Jarque, sempre estarà en la meva memòria! Per cert, un 10 per a la seva família que, ben aconsellada pel representant, no ha volgut entrar en cap mena de circ mediàtic.

I Pita? El dolor és el mateix. La mort és idèntica. Però... Li retiraran el 7 que duia al Reus, l'enterraran a l'Ampolla, un breu al TN i, amb una mica de sort, s'hi desplaçarà Anna Pruna. I prou. Injust? Òbviament, és el preu de la fama. Però... recordo que el dolor s'ha arrelat a les dues famílies. Jarque sempre estarà present i Pita caurà en l'oblit!.