Els Mossos estrenen nova arma per a la final de Copa

M'he quedat glaçat amb els titulars que he vist, del tipus del que encapçala el post, en relació a la nova arma dels Mossos d'Esquadra. No és el meu debat jutjar si la nostra policia ha de tenir un nou armament o no i només demano que l'emprin el mínim possible i contra aquells que (sigui amb una samarreta o amb una altra) es disfressen de seguidors per delinquir.

Però fixa't on hem arribat. Titulars d'aquesta natura i tothom es queda tan panxo! En què s'han transformat les abans tradicionals i familiars celebracions a Canaletes (llegeix Cibeles, també) que, any rere any, acaben amb detinguts, baralles, càrregues policials, saquejos d'establiments, ferits, danys materials a la ciutat i l'estranger de torn (que no sap mai què passa) i que acaba amb un ell buidat i sent portada l'endemà... Quina pena, tu.

Els Mossos d'ha dotat d'unes noves llançadores de precisió, diuen que més efectives que les pilotes de goma de tota la vida, que estrenaran dimecres a Barcelona per si hi ha aldarulls en cas que els de Pep Guardiola guanyin la Copa a Mestalla. Les noves joguines, que es veu que es van inventar durant la guerra del Vietnam, s'han adaptat a l'ús policial i mai abans s'havien emprat a l'estat espanyol. Els Mossos podran xutar (perdó, disparar) des de 80 metres amb un gran percentatge de garanties d'encert i l'esvalotador que rebi l'impacte (les regles del joc diuen de coll cap avall) quedarà immobilitzat. De moment, hi ha 10 llançadores i es preveu adquirir-ne 30 més.

Esperem que un espectacle futbolístic (i aquest sí que és el meu tema) no serveixi per haver de lamentar cap ferit. Sí que celebram que, en previsió, els Mossos prohibeixin l'accés de begudes alcohòliques i objectes contundents a Canaletes i rodalies. També ens complau que treguin, hores abans, bicicletes, contenidors d'escombraries, motos, cadires i taules de les terrasses dels bars, mobiliari urbà susceptible de ser arrencat...

El que desconec és si es prohibirà fumar al centre de Barcelona :)

Les primeres gimnastes nudistes i el down less

Aquest diumenge s'estrenava el primer gimnàs de l'estat en el qual es pot fer exercici sense roba. Exercici no sexual, em refereixo :) Segons la fantàstica fotografia de Jordi Alemany, que reprodueixo, als quatre naturistes (van ser quatre) que es van presentar al novedós centre biscaí necessiten cremar moltes calories. Atrets amb l'esperança de no haver de fer més rentadores, els intrèpids nous clients van provar les instal·lacions. Jo, per la meva banda, segueixo amb el meu cos Danone: blandito, blanquito y con tropezones.

Al marge de les nocions bàsiques d'higiene, que exigeixo que es respectin, la iniciativa em planteja alguns dubtes.
1) Algunes classes de ioga o de pilates poden acabar com una bacanal romana segons les postures recomanades?
2) Com ha de quedar el culet després de mitja horeta de bici?
3) Segons quines pràctiques i segons quines mides de pits femenins hauran de compotar, per nassos, l'ús de sostenidors, oi? Curiosa combinació. Serà com un top less a la inversa. Down less? Pràctica, d'altra banda ja habitual, en algunes curses nudistes estiuenques que es fan en el meu Maresme adoptiu.
4) La mesura permetrà als responsables del gimnàs eliminar els vestidors separats a la manera tradicional. Amb l'estalvi que comportarà. Quin sentit tindria veure's a la sala de màquines en pilotetes i, en canvi, dividir-se per gènere a l'hora de vestir-se?
5) I la pregunta a la qual no vull cap mena de resposta... On es guardaran les clauetes de les taquilles mentre facin esport? Uiiii

Per què només tenim dos equips catalans a Primera?

Sempre m'ha interessat tenir una resposta coherent a aquesta pregunta. L'he feta, en nombroses ocasions, a diferents personatges entrevistats qualificats i, encara que sembli sorprenent, mai he rebut una solució. La meva reflexió és que com pot ser que altres Federacions tinguin una gran quantitat d'equips a Primera Divisió si no tenen la potència, ni la quantitat de fitxes, ni l'enorme tradició esportiva que hi ha al nostre país, ni la solera, ni la gran quantitat de futbolistes catalans que hi ha estesos per mig món. De fet, el País Valencia té quatre equips, actualment, a Primera, la Comunitat de Madrid tres (però podrien ser quatre perquè el Rayo està sempre al llindar), no parlem dels andalusos que Déu n'hi do... En canvi, a casa nostra, Barça, Espanyol, Espanyol i Barça.

Fins i tot, la meva inquietut la vaig traslladar a l'alcaldessa de Girona Anna Pagans. Vaig dir-li a la independent pel PSC que no entenia com una ciutat del potencial, la riquesa, el prestigi i l'empresariat emprenador que hi ha a la Inmortal, no tenia un equip de futbol a Primera Divisió. Sense menystenir el bàsquet, que és per on va sortir la Pagans, pensava (i segueixo creient) que Girona té prou capacitat per sostenir dos equips a l'elit. La reflexió es pot fer extensiva a Tarragona, Lleida, Sabadell que s'han limitat a tenir equips ascensors en el millor dels cassos.

Aquesta setmana he parlat amb Andreu Subies, el nou president de la FCF. I m'ha donat una resposta a la meva clàssica pregunta que m'ha satisfet. M'ha satisfet de tan òbvia i clarificadora. Crec que té molta raó. "Només tenim dos equips catalans a Primera perquè el Barça val per quatre". I m'ho raona dient que, a casa nostra, el potencial dels blaugrana és tan gran que "quan planifiquem partits, entrenaments, xerrades, conferències, reunions... tohom et pregunta si coincideix amb el partit del Barça; sigui de Copa, de Champions o de Lliga". Aquí, "l'enorme majoria dels nens, amb permís de l'Espanyol que també aglutina els seus, vol jugar al Barça". I segueix: "Fixa't que tenim equips potentíssims com L'Hospi, el Sabadell, el Badalona, la Grama... però els costa crèixer perquè el Barça és massa potent. El FC Barcelona ens ajuda en moltes coses, però és un monstre enorme dins el futbol mundial. Imagina't dins del català".

Aquí podràs seguir l'entrevista al complet. Una xerrada en la qual m'anuncia que des de la FCFC estan treballant en un "doble enfrontament de la selecció catalana" i on evidencia que "la quadribarrada ha se seguir jugant, però m'interessa més el futbol modest, el formatiu, el femení..."

Sembla que Mou inscriu els seus fills en un cole prop de Milà

Evasió o victòria. Mítica pel·lícula (que mai han fet per la TV) que podria inspirar José Mourinho. El portuguès comença a ser conscient que el seu futur no passa, la propera temporada, per Chamartín. Només en el cas de guanyar la Copa o la Champions The Special Five podria quedar-se al Reial Madrit. De fet, des de la premsa italiana ja asseguren que Mou ha inscrit els seus fills en un el·litista col·legi de Lugano (Suïssa) que és a només 37 quilòmetres d'Appiano Gentile que és el lloc en el qual entrena l'Inter. La veritat és que ja friso per escoltar la rajada del lusità quan deixi el Reial Madrit. Ja veurem com es queden els defensors cavernícoles (de la caverna) de Mou quan l'entrenador comenci a bordar. Juas, juas.

Per cert, recordo la temporada passada quan Mou deia, en el creuament de semis de Champions Barça-Inter, que els blaugrana estaven "obsessionats" amb la final de la Lliga de Campions que s'havia de disputar al Bernabéu i que això els feia menys perillosos davant el seu Inter que només tenia il·lusió. Qui és l'obsessionat ara, Mou?

Torna amb els teus neroazurri (encara que a la massa social del Barça li dolgui), amb en Moratti (que més que un president és un pare) i segueix amb el teu discurs del calendari, de jugar contra 10, de persecució... Segurament, hi ha, com a mínim, una persona que s'està descollonant a la Casa Blanca. És Jorge Valdano. A l'argentí ja li deuen haver cridat l'atenció els seus companys de despatx perquè deixi de petar-se de riure. Així no hi ha qui es concentri...

La imatge del Madrit-Barça

Per a un servidor, aquesta és la imatge del partit. D'acord que Messi no va ser massa elegant xutant, amb tota la seva ànima, contra el públic del Bernabéu una pilota que es perdia fora de banda, però com pot tenir els pebrots Pepe de preguntar a l'argentí si està boig? Pepe, un retrat robot de carnisser de Milwaukee, apagant el foc amb benzina!
Recordem el Gran Pacificador!

Mou disfressa el Madrit d'Inter per rebre el Barça

Aviam. Intentaré ser el més objectiu possible en aquest post. Si jo fos seguidor del Reial Madrit estaria més que indignat amb Mourinho. Molt emprenyat més enllà de l'1-1. Ara, hi haurà temps, fins dimecres que hi ha la Copa, per analitzar el plantejament del portuguès i decidir si va fer bé o no presentant, davant el Barça, l'Inter vestit de blanc.

A veure, The Special Five no sap que el Madrit té un prestigi? Que no sap que (amb enorme diferència, justa o no) va ser el millor club del segle XX? Com pot el portuguès enviar un missatge al món de som un equip petit i jugarem a casa a no perdre! Com pot una institució com el Madrit saltar a la gespa dissenyant un equip en funció de com juga el rival? Els grans equips mai, mai, poden perdre la seva identitat. Com poden, després que en Florentonto hagi invertit gairebé 500 milions d'euros apostar, en el primer partit important, per Pepe de migcentre?

S'envia un missatge de debilitat que, a la llarga, qualla en els seguidors i, el més important, en els jugadors! Si jos fos del Madrit, aquest diumenge, em preguntaria moltes coses! El Madrit, mai de la vida, havia presentat una mitage tan trista, sense cap mena de personalitat i tan acoquinat. Això no estava en l'ADN de l'equip blanc. Mare de Déu. Amb (teòricament) la lliga en joc, en Mou deixa a la banqueta Özil, Adebayor, Higuaín, Kaká... Com pot enviar un missatge (disfressat d'haig de jugar amb les meves armes) de Ei, món. Som inferiors al Barça. No podem competir, en futbol, amb ells. Ni nosaltres (que som el Madrit) ni ningú del planeta Terra. M'esperava més de Mou. Sincerament.

I més xou de Mou a la roda de premsa
El tècnic del Madrid va voler defensar Karanka de la pantomima de divendres. "Si vosotros no habláis con mi segundo yo sólo debo hablar con los directores. A usted no le voy a responder porque usted no es el director de su medio y ustedes faltaron el respeto una persona como Karanka, mi segundo técnico, al marcharse"