"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dimarts, 9 de novembre del 2010

Adéu al somriure del rei Haile


Un dels millors atletes del segle passat ha anunciat, als seus 37 anys, que es retira. Plega per culpa d'una tendinitis al genoll de la seva cama dreta i es veu obligat a fer-ho després de no poder guanyar, aquest diumenge, la mítica marató de Nova York i haver-se de retirar en el fatídic quilòmetre 25. Haile Gbrselassie, l'etern somriure del fons, es dedicarà als seus negocis. Doble campió olímpic en els seus 10.000 metres (Atlanta i Sydney) es va negar a buscar el seu tercer or a Pequín esgrimint que la contaminació de la capital xinesa li destrossava els pulmons. Els 10 quilòmetres sempre han estat la seva distància, malgrat que decidís fer el salt a les maratons, coronant-se quatre vegades campió del món.

D'origens més que humils, el rei Haile (el seu nom, en abissini, vol dir Servidor de Déu) ha triomfat amb un físic escanyolit amb 55 quilos de pes i 163 centímetres. De fet, la resta d'atletes feien broma preguntant-li a l'etíop si les seves llargues cames sorgien directament de les axiles. Haile ha destacat per la seva facilitat per lliscar sobre la pista. De fet, en un segon podia arribar als 4,30 metres. És a dir, en Pau i en Marc Gasol estirats a terra l'un a continuació de l'altre.

Amb una resistència fora de mida i amb una capacitat sobrehumana per esprintar en els moments més difícils, Gbrse arribat a cobrar un milió de dòlars per una sola cursa. Malgrat els diners, el seu braç esquerra sempre ha estat encongit quan ha pres part en les grans proves atlètiques. Inconscientment, el nefteya (cap) es movia a la pista d'aquesta peculiar manera ja que, de nen, havia de fer corrents els 10 quilòmetres que separaven la modesta granja dels seus pares i dels seus nou germans de l'escola amb els llibres de text sota el braç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada