La realitat, però, és ben diferent. Ilunga, que forma part del millor 11 africà del segle XX, sabia molt bé el que es feia. Era impossible que un jugador del Zaire (en aquells moments els lleopards verds eren campions d'Àfrica) ignorés el reglament. Resulta que el dictador del Zaire, Mobutu, havia amenaçat la seva selecció amb no poder tornar al seu país per veure les seves famílies si perdien 4-0 amb el Brasil. Ilunga, murri, va aconseguir perdre temps, desconcertar Rivelino i assegurar-se poder tornar al costat dels seus. Malgrat tot, l'Europa blanca sempre l'ha fet passar com l'home dels Mundials que desconeixia el reglament. Una riota, vaja!
El Zaire va ser el primer conjunt negre en arribar a una fase final d'un Mundial. Van perdre 2-0 contra Escòcia, 9-0 contra Iugoslàvia (després que el dictador enviés un estol de bruixots per ajudar l'entrenador a dirigir els lleopards verds) i només van encaixar tres gols contra la verdeamarelha. 14 gols en contra i cap a favor, però els jugadors del Zaire van poder tornar al seu país. Això sí, sense la casa i el cotxe que els havia promès el dictador per celebrar la classificació. Notícia, per cert, que els va arribar abans del primer matx de la Copa del Món i que va afectar molt els jugadors del Zaire que no vivien, precisament, com a déus.
Avui, la samarreta d'Mwepu Ilunga és una de les més buscades d'internet malgrat que l'exlateral dret visqui en la més complerta indigència. El meu amic Jose (valencià i valencianista) i jo fa temps que rendim culte a un dels millors futbolistes africans de la història. Justícia per a Mwepu Ilunga.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada