El Barça sentencia en el 2'

Foto: fcbarcelona.cat/Miguel Ruiz

Ha estat d'allò més còmode el debut del FC Barcelona (0-3) que, un cop més, arrenca la temporada defensant el títol de lliga. Avui s'ha passejat contra el Racing de Miguel Ángel Portugal que, en la prèvia, assegurava que volia complicar-li les coses al Barça el màxim possible. Doncs no ha tingut temps ni d'asseure's a la banqueta del Sardinero el tècnic local que Messi ja feia el 0-1 en el minut dos. Fixa't en el titular. Faltaven 88' per jugar però ja donava la sensació d'estar tot dat i beneït. El cop anímic ha estat tan gran pel Racing que els seus homes han quedat desorientats i desamparats. Els de Guardiola juguen de memòria, amb els ulls clucs i han demostrat que no s'han atipat d'èxit i que encara tenen fam. La millor notícia, és que el Guaje Villa sembla que hagi jugat amb el Barça tota la vida.

Els tres de dalt a la primera meitat han estat Villa (esquerra), Messi (davanter centre baixant a donar superioritat a la línia de creació) i Iniesta per la dreta. El manxec, que ha estat ovacionat quan ha estat substituït, ha fet el 0-2 amb una semivaselina des de 30 metres que només pot intentar un home en estat de gràcia mental. El FC Barcelona, conscient que és en aquests camps on es guanya la lliga, ha volgut ser fidel al guió i els seus homes han pressionat sense donar la pilota per perduda. Un cop més, sense menysprear el rival malgrat l'enorme diferència entre els uns i els altres.

Malgrat que l'àrbitre ha intentat col·laborar en l'espectacle assenyalant penal per una inexistent falta de Maxwell dins de la gran, Valdés ha estat més que encertat desviant, a mà canviada, la pena màxima excutada per Tchité i els blaugrana ho han celebrat com un gol més.

A la represa, Xavi s'ha quedat a la banqueta (per unes molèsties en el tendó d'Aquil·les del peu esquerre) i Iniesta ha baixat a la sala de màquines deixant l'ala dreta per a Pedro. Villa, d'enorme cop de cap, ha fet el tercer demostrant que s'entén a la perfecció amb Messi. A mitjans de la segona meitat, ha baixat el rendiment físic del Barça que ha aixecat el peu de l'accelerador conscient que la temporada serà molt llarga. Tot i això, el Racing no m'ha desagradat però els santanderins saben que juguen una altra lliga.

Maxwell ha estat sobri, Abidal, que no ha tingut massa feina, demostra que es va adaptant a la posició de central (Puyol no ha jugat per unes molèsties que s'ha fet durant l'escalfament), Sergi Busquets i Keita han estat uns autèntics pulmons i Dani Alves encara no ha agafat la millor forma. Piqué ha estat una assegurança tot i que ha estat un xic més contundent del que és habitual. Simplement, ha comès les típiques entrades de pretemporada en les quals encara no s'ha pres la mesura.

Coneix el club de futbol més atípic del món

La foto no està trucada. És el president Corny Littman (declarat obertament homosexual) retratat al costat d'un membre del seu equip. Concretament, el del porter. T'imagines Rosell i Messi així?

Em declaro seguidor del modest Sant Pauli (el segon equip de la portuària Hamburg, per entendre'ns) que juga a la Bundesliga alemanya. De moment, porta un partit guanyat i un d'empatat, en el que portem de competició, però aquesta no és la notícia. El Sant Pauli és el primer equip d'Alemanya que va prohibir els símbols feixistes i nazis al seu estadi, en els seus estatuts es declaren antisexistes, progressistes i antiracistes i la seva parròquia està formada per punks, okupes, anarquistes, gent d'esquerres, estudiants, indigents, immigrants (amb papers o sense) estibadors del moll, prostitutes... El que no entenc és el seu agermanament amb el catòlic Celtic de Glasgow que comporta que molts seguidors dels Pirates es traslladin per l'Europa continental per seguir i donar suport en els partits europeus dels verd-i-blancs.

Enceten la segona temporada seguida a la Bundesliga i ho fan sota les banderes del 'Che' Guevara i la del crani amb les dues tíbies creuades. El públic respón i de la mitjana de 1.600 espectadors s'ha passat a més de 25.000. Dels diners que deixen a les arques del club, una bona part es destinen a fer arribar aigua potable a païssos subdesenvolupats. Avui, són dels equips amb més públic a Alemanya, han rebutjat publicitat al seu terreny de joc quan consideren que es denigra la imatge de la dona i els jugadors salten al terreny de joc al ritme del Hells Bells de AC/DC, i després de cada gol del St. Pauli, sona la Song 2 de Blur.

El club és conegut com la Casa de Putes de la Lliga (tal i com s'encarreguen de proclamar els seus seguidors que es calculen en uns 11 milions). Els seus colors són el blanc i el marró (poc habituals) i destaca per una gran presència de seguidores en el seu camp, de fet, és l'entitat esportiva d'elit que més sòcies té a Alemanya. A Valladolid hi ha una penya del Sant Pauli que prepara un viatge a Hamburg per enguany per celebrar el centenari del club portuari.

Fidels al seu estil, van repartir més de 20.000 condons entre els seguidros quan els Pirates del Nord van ascendir a la Bundesliga.

Saps on és el teu cordó umbilical?

Si fem aquesta pregunta als nen@s de tres o quatre anys, segurament ens diran que els papas l'han guardat en tal o qual clínica de Suïssa o Alemanya per allò de les cèl·lules mare (on són les cèl·lules pare?). Però la gent de la nostra edat no tenim ni la més remota idea d'on és el nostre cordó umbilical.

No és el cas de Maicon. El lateral de l'Inter sap que el seu és enterrat al mig del camp del Novo Hamburgo (ciutat brasilera de Rio Grande do Sul en la qual va néixer) ja que el seu pare, que jugava en aquest modest equip, estava convençut que el seu fill triomfaria en el futbol. Per tant, ja va fer una mena d'ofrena als déus del futbol.

Però Maicon és una mina d'anècdotes. Es diu Maicon Douglas per un error del funcionari del registre civil brasiler ja que, en veritat, el nom que li volien posar els seus pares era el de Michael Douglas que era l'actor favorit de sa mare. De fet, el seu germà bessó es diu Marlon Brando.

A més, el totpoderós jugador interista té un greu problema amb la cervesa. En consumeix en tanta quantitat que, fins i tot, O Merenguinho controlava les ampolles que li deixava pujar a l'habitació de la concentració a condició que no en consumís més que les que ell tolerava.

Maicon, un autèntic pura raça, va perdre un germà atropellat per un cotxe. Anys després, ell també va estar a punt de ser envestit per un automòbil que li va causar un trauma cerebral que li va trigar a desaparèixer. Va estar mesos negant-se a caminar i anava sempre als braços del seus pares, negant-se a posar un peu a terra. Com a conseqüències de l'ensurt, la mare va perdre un altre bebè que esperava.

El defensa va ser rebutjat pel Gremio perquè deien que no valia pel seu físic escanyolit i li van posar el malnom de Pinguinho que es dóna al Brasil a una persona poc dotada físicament. El seu pare, el va fer jugar de lateral ja que era conscient que el seu fill no tenia massa habilitats i considerava que aquesta era la millor posició per a Maicon ja que sempre veuria venir la pilota de cara. Ha plogut molt des d'aleshores. Et deixo amb el millor gol del brasiler aconseguit en el Preolímpic de 2004 davant el Paraguai, amb permís del que va marcar a Sud-àfrica contra Corea del Nord.



Diuen que quan jugava al Mònaco (Mónegue segons Vilaweb), el president de l'Inter, Giacinto Facchetti, va preguntar pel lateral brasiler al tècnic del conjunt del Principat. "És un cavall pura raça", va contestar l'entrenador Francho Guindolin "que s'ha de domesticar". Només se li han d'ensenyar un parell de coses i fer-li entendre què es defensar. Avui, amb un físic semblant al d'un velocista dels 100 metres, és segurament un dels millors defenses del món. Seguint l'estela de grans laterals brasiler com Carlos Alberto, Roberto Carlos, Cafú o Dani Alves.

Maicon Douglas segueix estretament relacionat amb el seu pare. "És un torracollons -diu- no hi ha dia que no em truqui per comentar el partit que he fet".

Mitrofán

Fa uns anyets, el ciutadà Joan Carles I va decidir aturar la seva intensa i important tasca per anar a caçar a Rússia. Li van emborratxar (amb vodka i mel) un ós domesticat que els qui el van criar des de petit el van batejar com a Mitrofán, li van plantificar al davant el plantígrad i el gran estadista el va liquidar. Segurament, el Borbó ja havia venut la pell de l'ós abans de caçar-lo. S'havia assegurat el tret a sang freda i blava. En canvi, la caverna mediàtica espanyola no n'ha après del seu estimat ciutadà. Tota la comèdia de l'ÑBA, de si complir a Turquia amb els tràmits del Mundial de Bàsquet fins arribar a la final amb els Estats Units... juas, juas

El seleccionador estatal, Sergio Scariolo, hauria d'haver emborratxat el gall francès. La selecció gala, amb més absències que presències, va donar una lliçó d'humilitat als virtuals campions del món, segons la caverna. Resulta que els francesos van baixar el cul, van treballar, van defensar (quan ho fan els altres és joc soterrat, és violar el reglament, és no respectar l'actual campiona del món, és ser violent; quan ho fa la selecció estatal és noblesa, raça i hombría) i van desterotar els espanyols que no van ni assolir els 30 punts a la mitja part i no van arribar ni al 50% en els tirs lliures! Si fins i tot el desastrós Gelabal va ser el millor home dels francesos!

Ràpidament, la caverna ha recordat la derrota del Barça B de Del Bosque contra Suïssa en el primer partit del Mundial de Sud-àfrica que acabarien embutxacant-se els jugadors del club català i quatre amics més. Comencem bé. Resulta que s'ha d'apel·lar a l'èpica, que s'ha de recordar els temps de la Fúria quan, només 24 hores abans, es parlava de talent natural. Juas, juas i recontrajuas!

Ciao Ibra: Hem tornat a enganyar el Milan!

Al botifarró d'Adriano Galliani li hauríem de fer un monument. Com el Milan no té president (el propietari segueix sent el progressista Silvio Berlusconi), el gordinfló va enduent-se la morralla de Can Barça actuant com a màxima autoritat i inasequible al desaliento. Ha estat, però, un pèssim negoci econòmic però altament satisfactori a l'hora de gestionar un vestidor. Diuen que la revenja es menja freda i el FC Barcelona no ha perdonat l'ensarronada que ens van fer els rossoneri l'any 2001 quan ens van encolomar Francesco Coco, aquella mena de lateral que va ser el terror de les nits barcelonines i que ha acabat intentant ser actor i participant en les illes dels famosos italianes.

Doncs bé. El Barça va decidir tornar la jugada Coco als llombards. Com? Va exprimir Ronaldinho (el millor jugador de la història del Barça quan va estar bé) i quan el brasiler ja no sabia ni com se deia, ebri d'exit i de quelcom més, va aterrar el jet privat de Galliani per endur-se'l a San Siro. El negoci va ser rodó. Els blaugrana van treure 25 milions (més o menys els mateixos que va pagar pel Gaucho) havent tret tot el suc del genial jugador. Abans de devaluar-se del tot, el Barça va aconseguir un negoci excel·lent.

Un altre cop ha aterrat el jet privat de Galliani a Barcelona. Un cop més, el botifarró ha vingut en auxili del Barça! Marxa amb Ibra i el club català respira. Guardiola s'ha tret un autèntic càncer del vestidor (l'enveja del suec de Messi era per fer-ne una pel·lícula). El teòric davanter jugarà cedit la primera temporada al Milan i els llombards el compraran per a les tres següents fent-se càrrec de la fitxa del jugador que és de 12 milions d'euros. Buf! Ens hem tret un mort del damunt (i consti que ja ho vaig dir en la presentació del suec. 75.000 persones es van aplegar al Camp Nou i jo pensava: mira 75.000 equivocats). Malgrat tot, econòmicament, l'operació ha estat nefasta (un altre èxit Rosell). Res dels 40 milions que es deia des de Can Barça. El suec marxa per 24 i, fa un any, el Barça en va pagar una quantitat indecent més Eto'o!!!!!



Ibra marxa rajant: "Guardiola em té por?"

Zlatan Ibrahimovic, a més, marxa rajant. Que si Guardiola és un filòsof i no un entrenador, que si em té por, que si quan ell entrava en una habitació el de Santpedor en fugia, que si només havien parlat dues vegades en mig any, que si t'imito en els entrenaments quan el profe no mira, que si el meu somni ha estat fet miques per culpa de Guardiola, que si marxo al Milan que aquest sí que és un club gran i no com el Barça... Va fan culo, ragazzo!

El Barça s'ha convertit pel Milan el que l'Arsenal és per a nosaltres. L'alsacià Arsene Wenger només ha fet que vendre'ns escorrialles i nosaltres hem picat. Wenger no deixa marxar ningú a qui hagi tret tot el suc i el Barça ha trigat a entendre-ho. Ens hem hagut de menjar Overmars, Petits, Hlebs, Henrys...

Saps per què Ron-Ron ha dut el 37 a l'esquena?

L'estrafolari jugador dels Lakers, Ron Artest, ha anat canviant de dorsal al llarg de la seva vida. Enguany, recupera el 15 que és el que va dur en els primers anys després d'haver portat els números de Michael Jordan i Dennis Rodman com a homenatge. Ron-Ron abandona el 37 de la temporada passada amb el qual va guanyar l'anell. Sabies per què el va escollir? Per no oblidar Michael Jackson, el rei del pop. El seu Thirller va ser número u 37 setmanes seguides als Estats Units. Geni i figura.