A dormir amb un coixí de set punts (0-3)

El FC Barcelona ha igualat contra l'Hèrcules el rècord històric de la lliga espanyola amb 15 victòries consecutives, empatant amb el Madrit de la temporada 1960-61. Els blaugrana, que se'n van a dormir amb set punts d'avantatge sobre el Madrit que juga aquest diumenge a Pamplona, han hagut de posar-se la granota de feina. El 0-3 final del Rico Pérez reflexa la diferència teòrica (que no real) que hi entre els dos equips. Pedro, a les acaballes de la primera part, i Messi (dos gols en dos minuts 86' i 88') han signat un marcador un pèl excessiu. I és que els del Seitó han jugat un enorme partit, posant en moltíssimes i constants dificultats el líder de la lliga que mai (mai) ha estat del tot còmode.

Dues línies molt juntes en defensa, constants ajudes, atenció especial a les línies de passada i una gran intensitat en la pressió han estat les armes dels del Rico Pérez. El Barça ha tingut la pilota, és cert, ha tingut moltes ocasions, és cert, però també es just subratllar que els blaugrana, avui de verd, han fallat massa i mai han estat relaxats. Amb tot, 58 punts, Messi ha marcat 37 gols en els 32 partits oficials que ha jugat aquesta temporada i Pedro suma el seu sisè partit consecutiu marcant. A mitja setmana, tràmit contra l'Almeria a la Copa i al cap de setmana arriba l'Atlètic de Madrid.

PS: Algú sap què significa la salutació Abidal? Fixa't-hi. Quan els jugadors del Barça s'abracen amb el gal, sigui en una eufòria després d'un gol, sigui en un canvi, els blaugrana xoquen els palmells amb el francès i, immediatament, fan amb les mans un gest ràpid com si els dits parlessin. Tipus com quan et poses un mitjó i fas veure que és una boca. Curiós. Ja fa uns dies que ho he notat. Alguna suggerència?

PS2: Sóc de Farinós. El migcampista tornava a jugar un partit oficial després d'una llarga lesió però no ha pogut ser a la gespa més de 10 minuts. Dues targetes grogues (justes, per cert) l'han fet enfilar el camí de la dutxa abans d'hora i agafar una emprenyada monumental.

Pep Guardiola, el maleducat

En la roda de premsa de Pep Guardiola, el tècnic de Santpedor va parlar de Seydou Keita: "Ell és la imatge d'aquest equip. Keita és un jugador que aprofita, esprem, adora aquells 12 o 15 minuts que li dóna el maleducat del seu entrenador. Només s'ha de veure com pressiona al cap de dos segons de trepitjar la gespa, com persegueix el rival, com ajuda, com disfruta d'aquells minuts, com marca, com celebra els gols, amb quina alegria i entusiasme agraeix l'assistència de Leo i com mira al cel buscant l'agraïment de la seva creença religiosa". Més entrenadors tan maleducats com tu necessita el futbol d'avui, Pep. Oi, elegant Mou?

No és Anfield, però...

Pell de gallina. Enveja sana.

Drenthe, el putu amo, amb un pam de nas

"Jo, quina merda. I això que no tinc C+Ll. Per cert, per què m'assemblaré tant a la Whoopi Goldberg?

Sóc un gran admirador de Drenthe. Que si truca a Hombres, Mujeres y Viceversa, que si l'aturen circulant a gran velocitat per Alacant argumentant que una amigueta es trobava molt greu (la noia només anava amb una taja de cavall), que si una misteriosa visita a l'hospital, que si no em paguen jo no jugo... I ara, l'holandès ha rebut un nou i fenomenal pal. Tot il·lusionat, venia avisant de cara al partit de dissabte contra el FC Barcelona. "Els vull donar canya", deia l'ex del Madrit. Patapam. El seu tècnic ni el convoca. Drenthe marxa emprenyat i sense badar boca de l'entrenament. Enorme!! Ara sí que és perillós l'Hèrcules, l'únic equip que ha guanyat el Barça en lliga.

“Quillo, noz vamo a quedá zin ir a la finá”

El diari Marca, que dirigeix Eduardi Inda, té una perillosa doble moral. Resulta que després del robatori arbitral al Sevilla, en el partit d'anada de les semifinals de la Copa al Pizjuán, el presumpte periodista marquista Roberto Palomar va publicar un article a Marca en el qual vomitava contra el Sevilla sota el periodístic títol de “A banda de vídeos i llançar ampolles, saben fer alguna cosa més?”. Palomar acabava la seva obra mestra amb una sentència "Quillo, noz vamo a quedá zin ir a la finá” que venia a ser la rèplica a la frase amb la qual acabava el polèmic video de l'entitat del Nervión i que avisava Mourinho, en portuguès, que es quedaria sense un títol. L'allau de queixes al twitter de Marca.com va motivar la retirada. En canvi, l'anticatalanisme i l'antibarcelonisme del diari més llegit a l'estat espanyol s'alimenta, es fomenta, se celebra i el lloa. Por lo civil o por lo criminal.

Sensacional infogràfic de l'F150

Realitzat pel diari El País. Si cliques en la imatge, veuràs els detalls en gran. L'F150 de Ferrari, el paquet de Marlboro ambulant, presenta, com a principals novetats, un únic difusor, un KERS petitó i la desaparició de l'ala de tauró (per reglament). Què és el que el fa perillós? Que Fernando Alonso, un autèntic enginyer-mecànic sense títol, s'ha implicat des del minut u en la configuració del monoplaça i s'ha creat la nova joguina de Maranello a la seva imatge i semblança. L'any passat, l'asturià es va trobar el cotxe fet i, malgrat tot, va estar a punt d'aconseguir el seu tercer títol mundial. Ara ja no hi ha excusa que valgui!