Un anell per dominar-los a tots

Pau Gasol ja sap què és guanyar l'anell de campió de l'NBA en haver-se convertit en el primer català de la història en fer-ho ara fa tot just un any. A partir de demà comencen les grans Finals de 2010 que enfrontaran els Lakers i els C's de Boston. Una final amb regust 80's i amb comptes pendents entre les dues franquicies amb més títols de l'NBA. Es veuran les cares dos enemics íntims que paralitzaran els Estats Units i, de passada, mig món. De fet, es preveuen batre tots els rècords d'audiència en unes finals que, de moment, encara conserven els duels Bulls-Jazz de l'any 1998.

Però saps com és l'anell de campió?
Es tracta d'una petita joia, que cada any canvia, però que té uns elements permanents. El rep cada membre de l'equip campió (els 15 jugadors, el tècnic, els sis ajudants i un preparador físic) i normalment descansa a les caixes fortes dels bancs. Està personalitzat amb el nom i dorsal del jugador, el nom de l'equip i es lliuren quatre mesos després d'haver alçat el títol. Normalment, la cerimònia se celebra en el primer matx de la propera temporada que el conjunt guanyador juga a casa. 'The ring is the ring' (l'anell és l'anell), diuen als Estats Units.

L'escut de la franquícia ocupa la part superior de la joia al costat de la llegenda 'World Champions' (campions del món). Les lletres estan elaborades amb or blanc de 14 quirats. 64 diamants apareixen en el frontal elaborant un llit sobre el qual descansarà el logo dels campions. A la part esquerra hi ha gravat els número total de títols de la franquícia, l'any en el qual s'ha guanyat l'anell i una inscripció que resa Ubuntu que en llengua zulu vol dir 'Jo sóc perquè nosaltres som'.

A la part dreta apareix el nom del jugador, el seu dorsal, l'emblema de l'NBA i el rècord de victòries i derrotes aconseguits en el play-off pel títol. En la part interior acostuma a aparèixer gravada la signatura d'algun membre destacat de la història de la franquícia guanyadora. En total, 92 diamants en un anell de generoses proporcions que tindria un valor en el mercat de més de 30.000 euros. Pesa 55 grams i es fan a mà. Pau, encara et queden nou dits!

Censura reial o reial censura?

Aquest cap de setmana, en un especial sobre el Mundial que oferia el diari el Mundo (crec), el lateral Joan Capdevila, integrant del Barça B de Del Bosque que disputarà la Copa del Món de Sud-àfrica de la setmana vinent, deia que si es guanyava la competició "seria capaç de fer un petó a la boca del rei". Ho entrecomillu tot i que no he pogut trobar les paraules exactes, encara que la idea de la broma-aposta del futbolista era aquesta. A internet, no hi ha ni rastre d'aquestes declaracions que, com a mínim, sobten. Només hi ha mínimes referències en aquest gran blog. Però... què passa amb la resta? Ningú se n'ha fet ressó? És que els tentacles de la Casa del Rei han avortat qualsevol referència al morreig entre el targarí i el ciutadà Joan Carles? No se sap encaixar una broma feta sense cap mena de mala intenció?

Si poses a qualsevol motor de cerca "Capdevila Rey" o "Capdevila beso Rey" no hi ha cap mena de referència als desitjos carinyosos del jugador del Vila-real vers el Borbó. Les entrades et reboten al FB de Joan Capdevila o a la Copa guanyada pel de Tàrrega quan jugava en el Depor la temporada 2000-2001. Censura en ple segle XXI?

Desitjo (espero) que no. Però estaràs d'acord que és estrany que s'hagi esborrat qualsevol referència en un obrir i tancar d'ulls. I més en un moment en el qual l'Estat està d'allò més il·lusionat amb el presumpte bon paper que pot fer el Barça B a Sud-àfrica. Pot ser que el ciutadà Joan Carles, el popularment conegut com a campetxanu, no estigui tan bé de salut com ens volen fer creure? Serà que no estan per massa alegries? Als maruja-programes del cor, dels quals en són un entusiasta, celebraven la transparència amb la qual la Casa Reial havia portat el darrer problema de salut del monarca. Malament, quan es vol destacar la transparència en assumptes d'aquesta mena... És com quan un president ratifica un entrenador. Per cert, la Casa del Borbó ens costa nou milions d'euros. 300.000 dels quals van destinats a cuidar els 17 cavalls del ciutadà Joan Carles! Quin país!

La BBC deixarà anar dilluns una bomba de 96 quilos

La BBC, la cadena pública més important del món, elabora uns sensacionals documentals amb els quals, de tant en tant, esquitxa la seva graella televisiva. Els reportatges sempre acostumen a sacsejar l'opinió pública mundial i arrencar debat. Al marge del seu rigor informatiu i de la seva qualitat periodística, cal subratllar una imatge poderosa que ha esdevingut marca de la casa, ja que només amb un cop d'ull saps si el documental que s'està emetent és de la BBC o no. Els seus llebrers persegueixen un tema, l'ataquen des de tots els angles, l'esquarteren, l'emboliquen en paper de regal i el presenten en societat. Ara li ha tocat al Manchester United.

En un mes de juny eminentment futbolístic, el dia 11 arrenca el Mundial de Sud-àfrica en ple hivern austral, la BBC ha decidit emetre dilluns vinent, en horari de màxima audiència, un document que té per objectiu esbrinar on han anat a parar els 96 quilos que el Ser Superior va pagar al ManU l'estiu passat per CR9. No hi ha manera que surtin els calés! La BBC ha esbudellat el club econòmicament més potent del món per fer evident que els diables vermells són uns veritables gegants amb peus de fang. No és que tinguin les caixes fortes buides, és que els deutes de l'Unitred són de 800 milions de lliures. Mantrestant, el destí dels diners del Reial Madrid és un autèntic misteri.

La BBC ha pogut parlar amb els anomenats Cavallers Vermells, un sector amb enorme poder contrari a la família d'estatunidencs que controla Old Trafford, que han aportat valuosa informació sobre el cas que coneixerem dilluns. Els Red Knights s'han unit, en els darrers dies, amb el MUST. Fins i tot, han aconseguit declaracions de sir Alex Ferguson! I això que l'escocès fa sis anys que no parla amb la BBC des que la cadena es va entretenir a retratar els obscurs negocis futbolístics del seu germà. Ferguson ha declarat que "estaria encantat" de saber on ha anat a parar la morterada ja que, segons ell, la injecció econòmica deixada per CR9 "no s'han notat en la inversió esportiva" i insinua que "hauran tingut un altre destí ".

Els seguidors del ManU, en la seva gran majoria, no poden ni veure Malcolm Glazer des que l'estatunidenc, fill d'emigrants jueus lituans, es va fer amb el club anglès comprant-lo d'acció en acció. Pas a pas. Sense fer soroll. Tal i com va fer amb els Tampa Bay Buccaners de l'NFL. Des d'Old Trafford denuncien mala gestió econòmica, favoritisme amb els tres fills de papà que en Malcom ha col·locat a l'organigrama directiu amb sous d'escàndol... Dilluns tindrem les claus per entendre el miratge del club que sempre s'havia identificat com el més ric de la terra i que, en realitat, estava navegant per unes aigües molt esvalotades. Sempre he desconfiat del somni americà que ens regala Hollywood. Glazer va començar a Nova York amb una mà al davant i una altra al darrera venent quatre rellotges i, mica en mica, amb esforç, treball i sacrifici (bla, bla, bla)

Aquesta temporada, Old Trafford s'ha vestit amb les bufandes grogues i verdes (representant els colors originals del club) com a protesta per la política de Mr Glazer. Jo no em perdré el reportatge. I vos?

El nou Drazen Petrovic

Drazen Petrovic ha estat (amb el permís de Sabonis i Kukoc) el millor jugador europeu de bàsquet de tots els temps. Dilluns vinent farà 17 anys de la seva mort, víctima d'un terrible accident de trànsit en una autopista alemanya. El croat, però, pot estar tranquil allà on estigui: ha trigat però ja ha aparegut un hereu. Es tracta de l'eslovè Goran Dragic, el Drac. El base dels Suns de Phoenix (que creix, minut a minut, a l'ombra del gran Steve Nash) ha estat el millor home dels play-offs de l'NBA. I ho puc dir després d'haver-me empassat tots els partits!. (Gràcies, Carol). El jugador de Ljubljana ha liderat la fantàstica segona unitat del conjunt d'Arizona a les Finals de l'Oest caient amb les botes posades contra els Lakers. Dragic ha sabut jugar el rol de titular quan Nash ha hagut de deixar la pista per col·locar-se a lloc el seu malmès nash :) que ha rebut més trompades que les cames de Messi.

Dragic té una visió de joc brutal, és valent en l'u contra u, gaudeix d'una tècnica fantàstica, juga el 2x2 com pocs bases, és mortal de necessitat amb el seu tir amb l'esquerra i, quan és a pista, dóna la sensació que, en qualsevol moment, en pot fer una de grossa. Tot solet va finiquitar els Spurs (que no el van voler en el draft de 2008) en les semifinals de l'Oest anotant 23 punts en el darrer quart. Ha treballat moltíssim i poc queda del seu vist i no vist al CB Múrcia. Com Petrovic, el seu gran problema és la defensa, com Petrovic té la gran capacitat de decidir en dècimes de segon, com Petrovic sembla ser aliè a la pressió i com Petrovic sap ser malcarat quan convé. Recorda aquest nom. Goran Dragic.
Gaudeix amb aquestes imatges:



Drazen Petrovic. Sabies que...?
Va ser un gran defensor de la causa croata?
era cosí segon de l'exblaugrana Dejan Bodiroga?
no abandonava l'entrenament fins no haver anotat mil cistelles?
els Nets li van retirar el 3?
va guanyar tot solet una Recopa pel Madrid anotant 62 punts?
el fatídic 7 de juny de 1993 va perdre la vida en saltar-se un camió la mitjana de l'autopista alemanya impactant contra el seu Golf?
conduïa la seva xicota Klara que, a més, va sobreviure?
el dia de l'accident va rebutjar tornar a casa en avió amb els seus companys de selecció i va escollir fer el llarg viatge per carretera?
en el dia del seu enterrament, 6.000 persones van estar 22' ovacionant el cos?
la cistella del carrer Preradoviceva, on va començar, i la seva tomba són llocs de peregrinatge pels seus seguidors?

Ibrakadabra... pota de cabra!

Els periodistes, i més els qui ens dediquem a l'esport, tractem de buscar constantment titulars amb més o menys gràcia. La premsa barcelonina es va aficionar a saludar l'arribada del suec Zlatan Ibrahimovic al Camp Nou amb aquest joc de paraules. Deien Ibrakadabra (malgrat que la paternitat de l'invent fos de la premsa italiana) com volent vaticinar èxits i actuacions més propis d'éssers sobrenaturals i màgics que no pas humans. Abracadabra és un frase que s'associacia als jocs de mans, i de mags de pa sucat amb oli, però que té una llarga trajectòria a la història. Vindria a dir crec com parlo (segons la traducció de l'arameu) o crearé a mesura que vagi parlant (traducció de l'hebreu). En el cas del suec crec que hauria d'acabar de completar-se l'enginyós titular amb la sabiduria popular (... pota de cabra). Ha estat un fracàs. Rotund. No hi ha per on agafar la temporada del pota de cabra.

Jo no sóc aficionat a penjar-me medalles ni a exercir de Nostradamus però recordo que, en el meu anterior blog, en el moment de fer-se oficial el fitxatge del suec, vaig titular 'Mourinho es deu estar fent un tip de riure'. Desgraciadament el temps m'ha donat la raó. A O merenginho se li donava el millor davanter del món (Samu; Pep no t'ho perdono) i 45 milions! La meitat del que es va pagar per CR9 i els rendiments del de Madeira i del suec han estat diametralment diferents!.. Riem molt del Ser Superior però el Barça s'ha lluït. Mourinho debilitava el rival més perillós que tenia a la Champions, guanyava uns bons calerons i, de passada, es treia un mort de sobre. Em mirava la presentació d'Ibra a l'Estadi (75.000 persones, recordes?) i pensava... Déu meu, no saben el que fan!

Diuen que el Milan ofereix 35 milions més Huntelaar per Ibra. Amb els ulls clucs. Sóc un enamorat del 'caçador' malgrat la injusta mala premsa que li ha aplicat la caverna espanyola. Ciao, Ibra.

Ricky Rubio sap que el bàsquet no es juga... amb les mans!

Quan jo jugava a bàsquet, un entrenador em va dir "el futbol es juga amb els peus, l'handbol amb les mans, i el bàsquet...amb el cap" La frase em va quedar gravada i, molts anys després, he vist com es materialitza en Ricky Rubio. El del Masnou (no el descobriré ara) és un prodigi. És un talent natural per aquest esport perquè fa servir el cap. Com ningú! Per Deú, només té 19 anys! La seva presència a la pista va molt més enllà de la d'un jugador normal o d'un gran jugador. Manega el temps com li dóna la reial gana, llegeix el partit com si fos un veterà, atorga personalitat al conjunt, crea, fa millors els altres i domina els intangibles (sí, els intangibles no són una àrea reservada als pivots) amb escreix. El base català és un prodigi (més enllà dels colors que porti a la samarreta) i és capaç de fregar el triple doble en cada partit. Quelcom dificilíssim de fer amb les regles FIBA.

Defensa amb seny (pensa com un atacant) i, donada la seva gran envergadura, és capaç de robar pilotes impossibles amb una particularitat: Gairebé mai es precipita evitant deixar el seu equip amb inferioritat (cinc contra quatre) en cas d'errar en la seva pressió al base rival. Divideix la zona com ningú, assisteix com un murri, ajuda a despenjar rebots, és valent, li agrada córrer, es buida a la pista i té el millor moviment lateral que hagi vist mai en un home petit. A més, és un guanyador. Només un però: s'ha de millorar en el tir. Em consta que ho està fent i, de fet, aquesta temporada ja se li ha començat a notar la feina feta. Que es prepari l'NBA!