La USAP de Perpinyà es va proclamar campiona de França l'any 2009 guanyant el Clermont a Saint Denis en la gran final. Era la culminació d'un equip de rubgi que va saber-se reinventar. Com un Au Fènix, i buscant trets diferencials amb els rivals regionals com el Narbona o el Montpellier, es van recordar que ells eren catalans! Doncs, som-hi... a vendre catalanitat. Van canviar l'uniforme blau cel de sempre per les quatre barres, el seu estadi, l'Aime Giral, va adoptar L'Estaca d'en Llach com a himne oficiós del club i van confiar l'operació de neteja al conegut publicista Jacques Séguéla. Qui és Jacques Ségéla? És un crack a l'hora de vendre. Tant és així que va ser l'encarregat de teledirigir un personatge tan important pel segle XX com un tal François Mitterrand.
Séguéla va començar a barrinar. Va decidir mirar cap el sud, cap a la Catalunya del Sud, cap a TV3 (patrocinador de la USAP), cap a Barcelona i cap a la Senyera. A partir d'aquest instant, la premsa va col·laborar en fer la bola de neu rugbi-catalanista cada cop més gran. L'Equipe, un dels diaris esportius més prestigiosos del món, va posar el seu granet de sorra. El rotatiu va titular USAP, més que un club (en clara referència al Barça) i ja va estar tot fet. Els sang et or i el seu eslògan Sempre endavant van calar en una Perpinyà dividida entre els catalanistes i els xenòfobs del Front Nacional de Le Pen. Ségéla reia: el pressupost s'incrementava a la velocitat de la llum.
La USAP adoptava una Senyera que comportava bonança econòmica i que els feia sortir als informatius. I, patapam, Jordi Pujol i Fersusola, un dels fills de l'expresident, es va convertir en directiu del club de Perpinyà. La Catalunya del Sud respirava tranquil·la i mirava, amb enveja, cap el Nord.
I aquest dissabte, els nordcatalans juguen els quarts de final de la Heineken Cup (la Copa d'Europa) a Montjuïc contra el Toulon de l'anglès John Wilkinson, el màxim anotador de la història del rugbi. Un altre encert. Però és que la USAP no pot jugar a l'Aimé Giral perquè l'organització exigeix estadis amb capacitat per més de 25.000 persones. Doncs au, autocars cap al Lluís Companys. Cap a una Barcelona en la qual Jordi Hereu (un dels millors polítics catalans de la història, juas, juas) es decideix a castrar el tercer temps dels equips de rugbi de casa nostra. Cap a l'ombra d'un Barça en el qual l'Alejandro Rosell anuncia acords amb els de Perpinyà mentre deixa morir la secció de rugbi blaugrana.
La meva generació associa la ciutat de Perpinyà amb la mantega de Marlon Brando i les primeres pel·lícules eròtiques. Les noves generacions la identificaran amb el rugbi. Anem millorant.
Dissabte vaig ser-hi al Lluis Companys....el de l´Usap només es savíen TOMBA, TOMBA TOMBA jajajajja res mes del seu himne...tot molt curios, samarretes de SUPER CATALANA, càntics que deien catala, catalans...però molt de pose...molt interesant el que expliques!
ResponEliminaJordi Hereu es imbècil.
Aixpo que dius NO és cert, l'epoca de directiu del Jordi Pujol fill és mooooolt anterior.
ResponEliminaNo intoxiquis més, si us plau!
Fots gràcia ... Heu anat darrerament a can Barça: quants cants en espanyol sentiu? O sou sords selectius? Dir que perquè algú parla en francés ja no és català, diu molt de la teva capacitat de comprendre un fet elemental: la capacitat linguicida francesa és més efectiva que no pas l'espanyola, i per tant el fet que algú sigui capaç de reconèixe's com a català ja és un pas endavant. I que la teva generació preferís anar a veure cinema eròtic a Perpinyà explica moltes coses ... A fer la mà!
ResponEliminaAls anònims de l'11 i 12 d'abril
ResponElimina1) Gràcies per les vostres opinions. Són enriquidores.
2) A mi ningú em guanya a l'hora de defensar ni Catalunya ni el català
3) En cap moment he dit que algú que parli francès no és català
4) Demano una reflexió. Al marge que la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà em caigui bé, és bo que es vegi el bosc malgrat els arbres. El catalanisme de la USAP, segur que existeix, però no és la gran massa que ens volen fer creure. Al marge que a l'Aime Giral no hi ha ni una estelada, al marge que no sàpiguen cantar ni l'Estaca, al marge que el seu president identifiqui "la Senyera amb el Burca" ein?. Penseu que si aquest sentiment fos extensiu i tan majoritari a la Catalunya Nord la nostra llengua estaria tan injustament ningunejada pel jacobinisme tradicional de l'Estat francès? Creieu que no es parlaria molt més una llengua tan important com la nostra? Penseu perquè és necessari alimentar de subvencions les escoles de La Bressola (via Oleguer, via Thuram, per exemple). Per què sempre s'ha de posar català al costat de la USAP? Del Madrit no cal dir que és l'equip espanyol per antonomasia. Ja se sap. Allez USAP. Menys folklorisme (en el sentit alemany de la paraula) i més treballar per la nostra identitat
5) Perdoneu pel rotllo.
Mercès.
Amics del Principat
ResponEliminaDisculpeu, tinc moltes dificultats per escriure la nostra llengua, pero em sembla important fer ho per donar-vos algunes precisions. Jo visc a la Catalunya Nord i em sembla molt extrany els arguments desenvolupats per aquesta reflexio escrita. En primer lloc heu de coneixer una mica mes la nostra historia i la del nostre club. El Seguela, el Pujol junior i tots els markting-masters que os agradara convocar no tenent res a veure amb la catalanitat somniada o real de la USAP. Es un fet que la USAP sempre ha tingut une identitat catalana. L'any 1977 va jugar la final del campionat frances i ja els parisencs demanavan perque els "folklorics" seguidors de la USAP eran vestits de senyeres, barratines i vigatanes. Fins als anys 80 (va neixer a l'any 1902), el conjunt perpinyanes tenia la particularitat de parlar en catala per lluitar contra els "altres" francesos amb un canal de comunicacio diferent al camp de rugbi. Es clar que la Catalunya nord va perdre els seus arrels llinguistics al voltant dels anys 80. Clarament per causa del marc educatiu frances que va lluitar en contra dels moviments "nacionals" contraris. Per altra banda s'explica pel canvi d'estructura demografica a Catalunya Nord. Avui la meitat dels ciutadans dels "Pirineus-Orientals" es diuen catalans. Per nosaltres, la jornada del 9 d'abril ha sigut un gran moment d'orgull catala perque per primera vegada hem tingut el sentiment d'un Principat germa, d'un enllaç cultural (minjem com vosaltres cargols, aioli, calçots i butifarra, per beure utilitzem un poro o una borratxa, viuem al mateix ritme, tenim una gastronomia de mar i muntanya...). He parlat amb molta gent i nomes ha sigut dialegs cordials i de fraternitat. La direccio de la USAP pensa principalment que hi haura oportunitats de desenvolupament pero es una estrategia natural, social i cultural. El Jordi Pujol Junior va pensar jugar un partit-marketing a Barcelona pero no va fer-ho i tenia molt mes vinculacions institucionals.
Per acabar, les paraules de Paul Goze que va identificar "les senyeres amb el Burca" han generat molts debats a Perpinya pero jo crec que era una identificacio de la senyera tan politica com pot ser la dels religiosos arabas dins Europa. Res mes.
-Clar que hi ha al menys una estelada a l'Aimé Giral... Et puc convidar a veure un partit si no et molestien els francesos que parlen catalan amb dificultats
-Sempre juguem amb l'uniforme blau cel a l'Estadi Aimé Giral, les coses i les colors han canviat quand juguem als altres camps de França. Nomes el groc i vermell s'utilitza fora de Catalanuya per reinvidincar la nostra catalanitat...
-L'any 1997, l'Estaca era la canço dels entrenaments de la USAP perque l'entrenador teixidor pensava que tenia una singificacio simobolica molt a prop del rugbi i dels seus esforços col.lectius. Pels seguidors, el fet que va acompanyar el conjunt fins a la final de Paris (1998) ha donat a quaesta canço un sentit afectiu. Es perqué va devenir l'himne oficios. Pero el nostra himne es la Santa Espina i sempre tenim la pell de gallina cuant la USAP entra al camp amb el so de la sardana...
-El maxim anotador de la historia del rugbi es el Dan Carter que va jugar amb nosaltres l'any 2009...
Perdoneu pels dolors de lectura pero es el meu cor que ha parlat.
Fins aviat
Nicolas
Nicolas:
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva aportació. És sens dubte un document sensacional. T'agraeixo el to, la teva experiència enormement documentada, les teves sensacions i el teu català. Tant de bo i hagués més gent com tu!