Què injust ha estat el públic amb Raúl!

Al marge dels meus sentiments, s'ha de reconèixer, per sobre de tot, l'enorme categoria futbolística de Raúl González Blanco. Ho ha donat tot pel Reial Madrit (també ho ha cobrat, és clar), ha guanyat infinitats de títols, ha estat un referent pel club de Chamartín i els merengues li han donat l'esquena en el moment més amarg de la seva carrera professional. Ha marxat per la porta del darrera del Bernabéu (a Can Barça en som especialistes), no ha confirmat que marxi al Schalke 07, i només 500 persones han assistit a les llàgrimes del gran capità. 94.000 merengues es van aplegar per donar la benvinguda, ara fa un any, a Cristiano Ronaldo. Un portuguès, per cert, que ja ha iniciat els tràmits per tornar a ser CR7! Preguntat sobre quin ha estat el seu millor rival, Raúl no ho ha dubtat. "Em quedo amb Guardiola".

Istanbul, en alerta vermella!

No ha tingut espera i ja s'ha posat la samarreta del seu nou club.

La Protecció Civil de la ciutat d'Istanbul està en alerta màxima. Les discoteques i bars de moda de la ciutat de la Banya d'Or ja es freguen les mans. Avisen a la població que les biblioteques, mesquites, els museus i les universitats són els únics llocs segurs! Els pares i les mares de noies en edat de merèixer ja han instruït les seves filles sobre com caçar un milionari. Ja s'ha fet oficial. Guti ja és una àliga negra. El migcampista espanyol (amb una classe enorme, un cap ple de trons i un caràcter que el fa fer enemics en un tres i no res) desembarca al Besiktas. Passarà revisió mèdica (inclou psicotècnic?) i serà presentat com si fos un cantant de rock. Signa per dos anys i serà a les ordres de Bernd Schuster que ha estat dels pocs tècnics que l'han comprès. Els locals nocturns de Madrit han convocat tres dies de dol.

Karembeu i el negre de Banyoles

Christian Karembeu, a més de ser envejat per molts homes per haver-se casat amb l'espectacular model eslovaca Adriana Skleranikova a qui va conèixer a l'aeroport milanès de Malpensa, va ser un futbolista molt desitjat. De fet, el FC Barcelona i el Reial Madrit es van barallar per fer-se amb els serveis d'aquest home, de l'ètnia kanak, nascut a Nova Caledònia i de nacionalitat francesa. Els blancs se'l van endur per 500 milions de l'època i, per a la història, quedarà el seu enorme palmarès: Dues Champions, una Intercontinental, 1 lliga francesa, dues de gregues, campió del món amb França (1998), campió de la Confederacions i campió d'Europa amb els bleus (2000). Actualment, es dedica a promocionar turísticament el seu petit país.

Karembeu, però, té una història curiosa i poc coneguda al seu darrere. Al marge de ser un tipus simpàtic (íntim del gran Clarence Seedorf) i de ser un fanàtic de la música (té un grup amb els seus germans) ha estat un gran activista en contra de la colonització francesa. De fet, tot i vestir la samarreta dels bleus en 53 ocasions, mai es va definir com a francès i mai (mai) va cantar La Marsellesa. Explicava que jugava amb l'11 gal per denunciar la situació de la seva Nova Caledònia natal. I és que Karembeu mai va oblidar que dos oncles seus van ser exposats, perfectament dissecats, a l'Exposició Colonial de París de l'any 1931. Vaja, com el pobre negre d'aquest museu de Banyoles... però amb nom i cognoms.

La Noria, BCN'92 i Terelu Campos

Dissabte se celebraven, a banda dels 10 anys del fitxatge del Gran Judes pel Reial Madrit, els 18 anys de Barcelona'92. Sí, ho has llegit bé, ja han passat 18 anys. Doncs per celebrar-ho, Jordi Goanzález va fer pujar a La Noria la veu de l'esdeveniment, el gran Constantino Romero. Van parlar d'això i d'allò i va arribar el moment de recordar els veritables primers Jocs Olímpics de l'era moderna. A banda de repassar el franquista Samaranch (Fraga, ja et queda menys, eh?), de lloar les preceptives figures del ciutadà Joan Carles i de la seva filla Elena (que se coneix que ens va emocionar a tots) i de les habituals tonteries de l'esport uneix en una causa comú... van intervenir Mila Jiménez i Terelu Campos.

Mila, que cada dia vocalitza menys i que hauria de vigilar què es pren abans de sortir per antena ja que dissabte no hauria passat un antidòping, va destacar que s'havia sentit "catalana. Com molta gent d'aquest país". Al punt, la Terelu (la fillíssima de la Reina de la Caspa que ha fet més mal que Aznar) va saltar tot dient com si fos a la cua de la peixeteria.."mejó, mejó, todos los catalanes se sentían españoles". Quin gran moment de la TV! Sort que Mila, en un rampell de sobrietat, va agafar pel canell la ditxaratera i simpàtica malaguenya i la Fillíssima ja no va obrir més aquell forat ple de dents pel qual vomita.

Constantino (nascut a Albacete, català d'adopció i fart de tot plegat) va posar una nota de serenor resumint que "el més important va ser que Barcelona va ser el centre del món". Aplaudiments del respectable.

Terelu, filla, ja et recomanaré quelcom per la diarrea mental i et reconec que, per a l'únic que serveixes, és per això:

Il PARDALino Rampante

Ferrari ha estat multada, aquest diumenge a la tarda, amb 77.000 euros per pardalets després del GP d'Alemanya. És evident que prohibir les ordres d'equip és una absoluta tonteria, però, com diem a casa nostra, feta la llei, feta la trampa. Proposo que l'Scuderia deixi tranquil il Cavalino i adoptin il Pardalino.

A vore, els pilots es deuen a l'equip que els paga. I punt. És evident que les ordres d'equip han estat, són i sempre estaran presents a la F1. Hi ha massa (molts) diners en joc. Ferrari marxa del GP d'Alemanya amb una multa que no els farà ni pessigolles, amb la promesa d'una investigació, però 43 punts al sac. El brasiler Felipe Massa, condemnat a deixar passar Fernando Alonso, s'ha hagut de quedar amb la segona plaça per darrera de l'asturià que ha estat el guanyador. Era evident que el bicampió del món havia de passar el pilot de Sao Paulo (per les bones o per les males) ja que l'asturià encara té, encara que remotes, opcions per fer-se amb el Mundial.

Ara bé, l'òstia que s'ha endut Massa són de les que fan història. "Fernando és molt més ràpid que tu. Has entès el missatge?". Brutal. Acte seguit, el brasiler aixecava el peu de l'accelerador i Alonso el superava com s'avança un pilot amb volta perduda. No tinc res contra Alonso (el putu calb de Telecinco va fer creure a tot el país, i tota la premsa va caure-hi de quatre potes, que Hamilton era un dimoni) però era evident que, per a Ferrari, l'asturià havia d'acabar la cursa en primer lloc. "Ho sento", li ha dit l'enginyer de pista de Massa al seu pilot pel Team Radio un cop perpetrada la maniobra davant de tot el món del motor.

Tant a la roda de premsa com al podi, Alonso i Massa semblaven que assistien a un funeral de tercera, després d'una abraçada de sucre, i el brasiler ers limitava a assegurar que Alonso "m'havia avançat".

Però...Com es pot ser tan pardalet?. Com és que no pacten frases en clau tipus "et falta oli", "mira d'estalviar benzina", "previsió de pluja en 20 minuts", "conserva els pneumàtics que els tens destrossats"... hi ha infinitat de possibilitats. I més quan tot el món sap que els team radios són escoltats i que, a més, no són en directe sinó que tenen uns quants segons de retard per passar la censura?

Daniel Passarella i l'INEM barceloní

Divendres, com a bon aturat complidor dels seus deures com a paràsit social, vaig anar a l'oficina de l'INEM per segellar la prestació. Vaig conèixer un noi (bo i fent la cua) que destacava per una abundant tofa de pèl i una enorme cabellera recollida en una cua llarguíssima. Em va explicar que anava a donar-se d'alta (un més. Benvingut a l'empresa més gran de l'Estat espanyol, vaig pensar). Es coneixia que l'havien acomiadat de la feina. La qüestió és que era forner i el seu cap va considerar que tant pèl no deuria ser massa higiènic ni bo pel negoci. Li va pregar que es tallés les grenyes (encara en diueu grenyes, el jovent?) i el xicot s'hi va negar. Resultat? a la cua de l'INEM. De pet. Suposo que haurien arribat a una mena d'entesa per pactar un improcedent. (Pregunto als advocats que sé que em segueixen si és legal acomiadar una persona pel seu aspecte físic). Però el més fort és que em va assegurar que es volia rapar...després de l'estiu. Però, ara no! Em pregunto si, tal i com està el pati, algú es pot permetre el luxe de perdre una feina per una tonteria d'aquest calibre. Inevitablement, al meu cap va venir Daniel Passarella. El segon defensa amb més gols de la història del futbol (el primer és Koeman) va prohibir als jugadors que seleccionava com a DT (com diuen a Sud-amèrica) de la selecció argentina que lluïssin melenes. Qui volia vestir l'albiceleste havia de tallar-se el cabell i deixar les arracades (aleshores encara no estaven prohibides a la gespa) al vestidor. El gran (enorme) Fernando Redondo es va esborrar de l'albiceleste per conservar el cabell. El mateix va passar amb Claudio Caniggia. Jo, afortunadament, no tinc aquest problema :)