Miguel García, que no podrà jugar més a futbol, deixa l'hospital
No. No parlarem dels TNs espanyols obrint amb la mort del pop Paul en un dia en el qual assessinaven pobres caixeres a Cambrils, França cremava, Argentina quedava decapitada o els amics del PPC interposaven recurosos contra tot aquell qui pensi, parli o estimi en català. M'avergonyeixo de ser periodista despres de saber què es va parlar en un dinar informal de periodistes de Salamanca. Resulta que un company de la ciutat castellana va relevar als seus amics l'estratègia infame de José Ramón de la Morena per robar-li una entrevista al pobre Miguel García, el futbolista que va tornar a néixer, aquest diumenge, després d'estar 25 segons mort a la gespa de l'Helmántico. El periodista de la SER, desesperat perquè l'audiència es decanta per la COPE a la seva franja, va infiltrar dos periodistes de la ciutat, que tenien una certa relació amb el migcampista, per punxar-lo amb el mòbil i gravar les primeres paraules del jugador des dels estudis de la Gran Via madrilenya. El pitjor de tot és que la primera intentona va ser a la mateixa UCI i la segona, a planta. Tot s'hi val?
Resulta que De la Morena va convèncer un seu periodista (com dirien a Girona) per intentar assolir la UCI i parlar amb MIguel García. L'home, armat amb un llibre i una capsa de bombons, per arribar a l'habitació i robar-li l'entrevista. Això passava el dilluns, només unes hores després del Salamanca-Betis en el qual es va fregar la tragèdia. El periodista s'havia d'aprofitar del cert bon rotllo que tenia amb el jugador charro, fer una perduda al mòbil de De la Morena. Aquest, el trucaria i el seu home a Salalamanca li passaria el telèfon a García amb l'excusa que el Senyor de la Nit el volia saludar i animar. Afortundament, va ser interceptat davant la indignació del cercle íntim del jugador.
Però De la Morena no té pietat. L'endemà va repetir l'ordre a un altre periodista de la seva redacció salmantina per tal que repetís l'operació. La dona del jugador el va reconèixer i va evitar que es perpetrés l'acció. Hores després, Alberto Pérez, cap d'esports de Radio Salamanca feia un criptic comentari en antena en el qual defensava que el més important era la salut del jugador i que "hi ha coses a la vida que et deceben quan les vius de ben a prop". Ningú ho va entendre. Ara, però, ja sabem el perquè!
La directiva del Salamanca ha trucat a Ecodiario per explicar el succés
A vegades la gent no dóna importància al que és realment important... ja s'ha vist. Aquells periodistes suposo que no estaven pensant, però això que han fet és bastant ridícul, no creieu?
ResponEliminaD'això se'n diu egoisme ... pensar només en un mateix, 'les seves audiències' sense tenir en compte la salut del jugador, ni els sentiments de la seva familia. Molt lamentable!!!!!
ResponElimina