Un nou tarannà ha arribat a l'avinguda Arístides Maillol s/n. En
Sandro Rosell ha aconseguit fer realitat el seu somni; un somni que semblava condemnat a complir-se més tard o més d'hora, i ja és el nou president del
FC Barcelona. Traducció?
és el personatge més important de Catalunya. Una alenada d'aire fresc ha aterrat al Camp Nou. D'entrada, la impressió és positiva. La celebració de l'èxit electoral ha estat tota una declaració d'intencions.
Allunyada de la dutxa de cava del 2003, l'equip de Rosell va apostar per ensenyar les línies mestres del seu mandat en la gestualització no verbal de la victòria: sobrietat, concentració, tímids somriures de confirmació, alguna picada d'ullet. Treballar per a una imatge seriosa des del primer moment, en definitiva.
Però com és el Sandro Rosell més íntim? Com és, de veritat, vull dir? En Sandro és un home al qual li encanta fer esport (córrer per la carretera de les Aigües o fer gimnàs
en aquest local) són dos rituals que no deixa mai de banda. No fuma, gairebé no beu, entusiasta del menjar japonès i
molt aficionat a caçar bolets. Una de les seves activitats preferides i una de les seves grans passions. El nou president del Barça és un home al qual li van les distàncies curtes.
Guanya en el tracte directe lluny de les grans multituds i dels focus. Li agrada mirar el seu interlocutor als ulls i li agrada tocar. T'agafa del clatell, et dóna un cop a les espatlles... per a ell, el contacte humà és fonamental i bàsic.
Home familiar (té dues nenes de 10 i 11 anys) per excel·lència,
manté una estreta vinculació amb els seus pares i els seus germans. Al seu pare li ho consulta tot i li té un gran respecte. A en Sandro
li han molestat de manera molt especial les acusacions de Marc Ingla. No per a ell, que també, sinó perquè no vol fer patir als seus pares, que ja són grans i que ho passen molt malament quan veuen que ataquen el seu fill.
Ha estat envoltat d'homes de confiança (
l'Andreu, el seu millor amic, li ha fet de xòfer durant la campanya). Tot un personatge aquest Andreu: pastor de La Seu d'Urgell, es van conèixer fent la mili i, avui, ha esdevingut el seu gran confessor. I l'Andreu ha fet molts quilòmetres. Visita al mercat, dinar amb empresaris, reunions amb grups de socis, penyes i discapacitats, aparicions a escoles de negocis, col·legis professionals...
A l'equip de campanya li han deixat quatre Toyotas (en Sandro s'ha mogut
en aquest cotxe) que li ha permès visitar tots els racons de Catalunya. Omplint teatres (al més pur estil 'A pèl') ha pogut, de la mà del periodista andorrà Xavier Mujal, conèixer en el que ells havien batejat com els
Actes de Sofà, el que pensaven els socis de tot el país. En acabar, fotografies, autògrafs i una Coca-cola amb la gent que es quedava a fer el toc amb en Sandro.
La nit de celebració la van passar en
aquest local. Voluntaris, membres de campanya, simpatitzants...
Un secret: Sandro ha admès que li ha posat la "pell de gallina" el compromís desinteressat amb el qual ha treballat la seva gent.
Ho reconec:ni m’agradava en Jan, ni m’agrada el Sandro.Mai vaig votar per cap dels dos (si bé vaig votar en contra de la moció de censura, que em va semblar oportunista i cutres els qui la van proposar). Sembla que ara a tots ens cau la baba amb en "Sandrusko" (¿per qué ha guanyat?), però jo el segueixo trobant arrogant, amb uns evidents conflictes d’interessos amb els seus negocis (¿ja s’ha venut la seva empresa?), i pensant-se que en sap més de futbol que ningú. Espero que no fiqui el nas en temes esportius, i que se segueixi relaxant en el seu “lounge bar” favorit...i desitjar-li, per sobre de tot, molta sort i que hi posi molt de seny.JAD.
ResponEliminaGran post.
ResponEliminaSandro serà el millor president de la història perquè és una persona noble i íntegra.
No tot es blanc o negre. He sentit que el manager de Guardiola ja busca equip a la Premier, doncs en Pep no li perdonarà mai a Rosell que en el seu dia qui ara es el flamant nou president fes fora del Barça a Tito Vilanova
ResponEliminajoan, vas veure l'entrevista a l'àgora? crec que li falta fluïdesa en el discurs. molt sobri -com bé dius-, prudent i massa tebi. amb por a mullar-se. caldrà veure com evoluciona amb el pas dels dies, .
ResponEliminaquè me'n dius de la foto que va publicar naciodigital (http://www.naciodigital.cat/noticia/15647)?